Hi havia una vegada una nena que no podia quedar-se quieta. Des que tenia cinc anys, la Barbara no parava mai de moure's. Jugava a voleibol i anava a classes de dansa.

Tanmateix, sempre va preferir el futbol. La Barbara i el seu germà jugaven sovint al pati de casa seva. Corrien en cercles l'un al voltant de l'altre, driblant la pilota i llançant-la contra les parets de l'edifici. Quan la Barbara no estava jugant a futbol, mirava Cristiano Ronaldo a la televisió.

Va estudiar les seves tècniques, sobretot el seu xut de nus exclusiu, un tipus de tir que fa que la pilota trontolli en l'aire a gran velocitat de manera imprevisible.

"Vull ser un exemple per a les noies joves perquè, quan les conec, em veig en els seus ulls, que són plens de somnis i aspiracions".

La Barbara va acompanyar el seu germà quan aquest es va apuntar al club de futbol local. A diferència d'ell, la Barbara no tenia cap equip, només jugava per passar-s'ho bé. Sovint s'asseia al costat del camp i observava com el seu germà i els seus companys practicaven les passades i marcaven gols. S'alegrava de veure'ls, però en secret desitjava poder unir-s'hi.

Un dia, l'entrenador se li va acostar i li va preguntar: "Vols jugar amb nosaltres?".

Aquestes quatre paraules van fer que el cor de la Barbara es disparés. Es va aixecar d'un salt i va córrer cap al camp.

Amb el temps, es va convertir en una migcampista veloç, que feia assistències crucials i gols èpics a llarga distància. Amb un moviment ràpid del peu, era capaç de burlar els seus rivals, prendre'ls la pilota i driblar-la abans que s'adonessin que els l'havia tret. I va perfeccionar el xut de nus que sempre havia admirat.

La Barbara potser va començar observant els nois, però ara corre pel camp de l'estadi de la Juventus sota la mirada de milers d'aficionats.

Estimades nenes:

Estimeu el que feu. Valoreu les relacions, que són les que us ajuden a créixer. Seguiu la vostra passió sense deixar-vos intimidar si algú intenta dissuadir-vos. Sigueu fortes i creieu en vosaltres mateixes. L'esport és llibertat.

Barbara Bonansea