Per a l'Alexia, el futbol ha sigut sempre una tradició familiar. Quan no podia anar a l'estadi, la seva família es reunia a un bar del seu barri de Barcelona per mirar els partits importants. La primera vegada que

la petita Alexia s'hi va apuntar havia d'estirar el coll per sobre la multitud per poder veure la pantalla. Quan el seu pare va adonar-se'n, va col·locar-la damunt la taula de billar perquè pogués veure millor el partit. L'Alexia mirava impressionada la pantalla mentre els jugadors corrien a través del camp, perseguien la pilota i s'apropaven a la porteria de l'equip rival. Quan el Barcelona marcava un gol, tothom cridava d'emoció. En aquella època, l'Alexia no coneixia totes les normes ni estratègies del futbol, però sabia que era un esport ràpid i divertit!

"El futbol pertany a tothom"

Quan l'Alexia va començar a jugar a futbol, practicava sempre i allà on podia. Quan els seus pares anaven a la plaça del costat de casa seva a prendre's un cafè, l'Alexia jugava futbol al carrer i en acabat anava corrent fins als seus pares tota suada i amb la cara vermella perquè li donessin un got d'aigua. Aleshores, els seus pares van adonar-se que havia arribat l'hora d'apuntar-la a un club.

L'Alexia era la nena més petita del seu club. Jugava amb nenes cinc anys més grans que ella. De vegades, es frustrava perquè els seus xuts no eren tan potents com els de la resta, però això no va desmotivar-la per entrenar-se al màxim.

Finalment, la dedicació de l'Alexia va valdre la pena i, tal com somniava de petita, la jugadora va unir-se al Barça.

A més, el 2021 l'Alexia es va convertir en la primera jugadora a guanyar el premi a millor jugadora de l'any de la UEFA, la Pilota d'Or femenina i el títol de millor jugadora de la FIFA. I tot això el mateix any!

De vegades, quan l'Alexia marca un gol, aixeca dos dits al cel per retre homenatge al seu difunt pare, que li va donar l'empenta que necessitava per començar la seva carrera professional.

Estimades atletes:
M'agradaria veure un món on totes les persones es respecten les unes a les altres, sense judicis ni insults. I perquè aquest món es converteixi en una realitat, et necessitem.

Necessitem que segueixis la teva passió. Quan jo era petita, les nenes no somniaven a convertir-se en jugadores de futbol professionals, però jo vaig perseguir els meus somnis perquè jugar a futbol era el que més m'agradava fer.

El món necessita que persegueixis la teva passió, i que ho facis respectant sempre els teus valors. Als esports, de vegades guanyes i d'altres perds, però els valors i les lliçons que aprens pel camí es queden amb tu per sempre.

I el més important: assegura't de gaudir del camí.

Una abraçada,
-Alexia Putellas