Aquestes amigues expliquen per què la pràctica és essencial tant si talles cabells com si fas skateboard
Cultura
La Mio Asakawa i la Masami Hosono comparteixen les seves experiències creatives respectives com a skater i propietària d'una perruqueria, i expliquen com la repetició els ajuda a desenvolupar habilitats, tant en el món dels esports com en el de la creativitat.
"Art i esport" és una sèrie de xerrades cara a cara entre atletes i artistes en què expliquen com han aconseguit triomfar en tots els àmbits.
Tothom sap que la pràctica constant és clau a l'hora de millorar en l'esport, però també ho és en altres àmbits. És fonamental. La Masami Hosono, de 32 anys, propietària de Vacancy Project, una perruqueria unisex de l'East Village de Nova York (EUA), sap que la inspiració enforteix la seva feina. "Encara que pentini els clients de la mateixa manera cada dia, sempre puc descobrir alguna cosa nova. Si faig algun canvi, el resultat pot millorar. I així successivament. És una idea que em repeteixo mentalment de manera inconscient", explica Masami.
La Mio Asawaka, de 28 anys, gestora tècnica de comptes a Tòquio i aficionada a l'skateboard, considera que practicar és fonamental per guanyar confiança i millorar els trucs. Totes dues es van conèixer abans que la Masami es mudés a Nova York, en un restaurant de sushi al barri de Nakameguro de Tòquio (Japó). Tot i que les seves professions són diferents, la Masami i la Mio creuen que les hores de dedicació són clau per millorar les seves habilitats i combatre els estereotips de gènere.
En aquesta entrevista d'"Art i esport", la Masami i la Mio ens expliquen com han après la importància de la pràctica, com superar-se personalment i com millorar la pròpia perspectiva, tant pel que fa a si mateixes com a la societat.
Mio: Vas començar a treballar al sector de la moda quan encara vivies al Japó. Què són per a tu els cabells?
Masami: Per a mi, són una forma d'expressar-se i encara ho veig així després de mudar-me a Nova York. Sobretot al principi, quan amb prou feines sabia parlar anglès. Venia gent a tallar-se els cabells i jo els feia fotos per publicar-les a les meves xarxes socials. Així és com vaig fer amistats.
Mio: Per què vas començar Vacancy Project?
Masami: Després de treballar en una perruqueria durant 14 anys, tant a Tòquio com a Nova York, tenia clar el que volia. Vaig començar a pensar en el meu propi projecte. Volia obrir una perruqueria on tothom pogués jugar amb els conceptes de diversitat, diversió i acceptació. Tots aquests valors els vaig adquirir com a immigrant quan em vaig mudar de Tòquio a Nova York. En aquell moment, crec que no hi havia gaires perruqueries unisex, així que vaig decidir que el gènere no influiria en els meus pentinats. Penso que els cabells s'han de tallar segons les preferències dels clients. A més, una part dels ingressos mensuals de la perruqueria es donen al Centre LGTBQ.
"El meu objectiu no és reproduir exactament el que hi ha a les fotos que em porten. Creo estils únics fixant-me en tots els aspectes de la persona i, per aconseguir-ho, necessito practicar constantment".
Masami
Mio: Quin procés creatiu segueixes per crear els pentinats?
Masami: M'obro a noves cultures i amplio els meus coneixements per crear pentinats que s'adaptin als meus clients. El meu objectiu no és reproduir exactament el que hi ha a les fotos que em porten. Creo estils únics fixant-me en tots els aspectes de la persona i, per aconseguir-ho, necessito practicar constantment. Quan no tenen clar el que volen, penso en el tipus de música que els pot agradar o quina mena de feina poden tenir. Encara que em portessin una referència, si no hi entengués d'art i música, seria incapaç de visualitzar el seu look. Només en el rock-and-roll ja hi ha molta varietat. Si al client li agrada el punk new-wave londinenc dels anys 70, necessito conèixer aquest gènere en concret per fer la meva feina. M'agrada conèixer noves formes d'art i cultura i vull que els meus clients sentin que estan en bones mans.
Mio: Sempre comparteixes les novetats de la comunitat LGTBQ de Nova York amb els teus seguidors del Japó. Creus que això també forma part del teu procés creatiu?
Masami: I tant que sí. Quan vaig arribar a Nova York i vaig veure la diversitat que hi havia, em vaig sentir alleujada i segura. El Japó és un país conservador i a vegades viure allà és dur per a les persones LGTBQ. Moltes d'elles amaguen la seva inclinació sexual i altres mostren els seus prejudicis inconscients a través de comentaris discriminatoris. Comparteixo la meva experiència positiva a Nova York perquè vull demostrar que no hi ha res de dolent en formar part de la comunitat LGTBQ.
Com vas començar amb l'skateboard? Tradicionalment, la gent sol considerar-lo un esport per a nois.
Mio: Sempre m'havia agradat l'skateboard, però pensava que les noies no en feien. Quan vaig descobrir unes noies que pujaven vídeos patinant a Instagram, els vaig enviar un missatge directe i em van portar a l'skatepark. Ja no tinc aquesta visió estereotipada de gènere respecte a l'skateboard, però vull que la societat sàpiga que les dones també practiquem aquest esport. Per això pujo vídeos meus a Instagram patinant amb altres noies. Ja fa gairebé un any i mig que vaig començar. Les skaters estem molt unides i tenim una amistat molt estreta.
"Quan practico i passo temps amb les amigues, la nostra amistat s'enforteix i això em motiva a continuar patinant".
Mio
Masami: En quin moment sents que practicar val la pena?
Mio: L'entrenament és fonamental en aquest esport. Fa poc vaig aprendre a fer un kickflip, però em va costar moltíssim aconseguir-ho. L'skateboard és complicat i, quan et surt bé alguna cosa, et sents genial. El que més valoro és la meva comunitat. Quan practico i passo temps amb les amigues, la nostra amistat s'enforteix i això em motiva a continuar patinant. De vegades practico sola, però acostumo a fer-ho amb les meves amigues.
Masami: Tinc entès que hi ha moltíssimes persones a Tòquio que patinen al Komazawa Park. Tu també hi vas?
Mio: I tant. Les skaters estem molt unides, així que és probable que et trobis algú que coneixes. Allà, sempre pots patinar amb companyia i això dona molta seguretat.
Masami: Com a ciutadana del Japó, creus que la visió de la societat japonesa sobre l'skateboard ha canviat?
Mio: Tenint en compte que ara és un esport olímpic, crec que la perspectiva negativa de l'skateboard està desapareixent. Hi ha una skater que es diu Aori Nishimura, que és molt bona i que ha participat a les Olimpíades. Com a dona, a més, ha ajudat a canviar el paradigma de l'skateboard. Així i tot, potser Komazawa és l'únic parc gratuït actualment a Tòquio. No va ser fàcil crear un skatepark en un lloc com aquell, així que estic molt agraïda a les persones que ho van fer possible. Ara bé, sempre que patines pel carrer, apareix la policia, així que encara queda molt per fer perquè l'skateboard al Japó tingui el mateix estatus que a Nova York.
Text: Momoko Ikeda
Vídeo: Travis Wood
Data de publicació: novembre del 2020