En Marcus Rosten ajuda altres persones a reconnectar amb la natura

Cultura

Coneix el formador mediambiental que vol crear un canvi real compartint tot el que sap sobre la bellesa que pots descobrir en entorns més quotidians.

Última actualització: 28 d’abril de 2021

A l'aire lliure: aprendre a estimar la natura del teu entorn

"A l'aire lliure" és una sèrie sobre atletes que busquen la connexió i l'equilibri en la natura.

No és fàcil apreciar els organismes vius que fan malbé els ecosistemes naturals, però algú ha de fer-ho. "Soc un fanàtic de les espècies invasores", afirma en Marcus Rosten, professor de secundària d'ecologia aquàtica del nord de l'estat de Nova York.

És primera hora de la tarda a Ellicott Creek, un afluent del riu Niàgara, al nord de Buffalo (Nova York, EUA), i en Marcus rema sobre el seu caiac de mar de cinc metres en una volta tranquil·la de 18 km mentre els caiacs dels aficionats li passen pel costat i l'esquitxen.

En Marcus examina la riba i es fixa en la flora i la fauna, com fa sempre quan es troba en aquest punt. La majoria d'animals ja els coneix, però avui hi ha una sorpresa. Albira un tipus de tortuga que no pot identificar. Quan torna a casa i en puja una foto a iNaturalist, una xarxa social d'aficionats a la ciència, descobreix que és una tortuga d'orelles grogues que no és autòctona de la zona. És una espècie popular com a mascota i, segurament, els seus propietaris se n'han desfet. És el primer a documentar aquesta tortuga a les aigües de l'oest de Nova York dins de l'aplicació, una fita única i poc habitual en aquesta plataforma popular i en creixement constant.

Descobrir animals inesperats és només una part de l'aventura per a aquest jove de 27 anys que va estudiar al SUNY College of Environmental Science and Forestry de Nova York. Segons en Marcus, en general la gent té menys interès que mai envers les vies fluvials que són vitals per a tots i ell treballa per canviar això. "Sento molta empatia per les espècies que estan més desconnectades i que pateixen injustícies mediambientals", diu.

"Nosaltres provoquem la majoria d'aquests problemes mediambientals", explica en Marcus, que creu que el canvi es pot originar ensenyant coses sobre l'entorn a la gent. "L'educació obre la ment de les persones. Tenim una gran bellesa i moltes meravelles al nostre voltant, però senzillament no sabem que hi són".

Les lliçons que ensenya en Marcus són les mateixes que ell va aprendre quan era petit, quan vivia en un pis amb els seus germans i la seva mare soltera, compartint un espai molt limitat. "Sortir de casa era una manera d'evadir-me de la realitat i d'explorar", recorda en Marcus. "Passava tot el temps que podia a l'aire lliure pel meu barri. Era el tipus de nen que no és mai a casa fins que la mare el crida per sopar".

La seva mare li va inculcar l'amor per la natura: cada estiu portava en Marcus i els seus germans d'acampada a un parc estatal proper. "Encara ara, tots els parcs estatals són els meus indrets preferits del món", afirma. En una d'aquestes excursions d'infantesa, va participar en una sortida per la natura que el va fer decidir-se a estudiar biologia i dedicar-s'hi. "Va ser el primer cop que algú em va portar al bosc", explica. "La guia del recorregut em va deixar bocabadat perquè era capaç de posar nom a totes les plantes i animals que m'envoltaven i d'explicar-ne la història".

Tant en la feina com en la seva vida personal, en Marcus no deixa mai d'implicar-se amb la natura. Quan canvia el temps, guarda el caiac i passa els dies tardor buscant bolets, que admira i col·lecciona per classificar-los, però no pas per menjar-los. "No soc capaç de menjar bolets, per molt que ho desitgi i ho intenti amb totes les meves forces", explica.

Quan arriba la neu, esquia camp a través pels boscos locals buscant el rastre de guineus, conills o ossos rentadors. Al llarg de la gèlida riba del riu Niàgara, fotografia ocells que passen l'hivern a la zona, com el bec de serra mitjà, un ànec d'ulls vermells i cresta verda despentinada. Quan arriba la primavera, enregistra tots els ocells que migren per la ruta de l'Atlàntic, una de les grans rutes migratòries. Només el 2020, va documentar més de 185 espècies.

Per a en Marcus, no es tracta tant de l'aspecte físic (moure's pel fet de moure's), tot i que també admet que fer exercici és un avantatge addicional fantàstic. "Per això mai vaig senzillament d'excursió. Sempre acabo buscant ocells o altres animals".

Anar amb caiac li aporta el millor dels dos mons: connectar amb la força del seu cos i amb la natura. "El fet de saber que has arribat a un lloc gràcies a la teva pròpia capacitat (i del vent i les ones) té un efecte vigoritzador", afirma en Marcus. "Amb autopropulsió i autonomia, no necessito cap motor, ni depenc de combustibles fòssils. Només em calen els meus músculs. Puc sortir a la natura i anar allà on vulgui amb energia completament renovable i, a més, produeixo un impacte mediambiental menor".

"Només has d'anar fins al parc més proper per trobar les meravelles de la natura".

Quan es tracta d'animar altres persones a sortir a l'aire lliure (sigui quin sigui el seu objectiu o l'avantatge que n'obtinguin), en Marcus només vol que siguin conscients que ser a la natura no vol dir necessàriament tenir les vistes espectaculars d'un parc nacional o les aigües cristal·lines d'una fotografia de les xarxes socials. Ell gaudeix quan destaca la història natural i la diversitat del pati de darrere de casa seva. "Només et cal fer un passeig fins al parc més proper per descobrir les meravelles de la natura", diu en Marcus, que té l'esperança que saber això animarà la gent a protegir aquests espais.

El Gratwick Waterfront Park, que es troba baixant pel mateix carrer on viu en Marcus, abans era un abocador. Des que es va transformar en un parc, han passat anys i s'ha convertit en una zona molt popular per gaudir de la ribera del riu Niàgara. Aquest és el tipus de canvi que vol inspirar. "Si creem aquests espais naturals i ens proposem accedir-hi, ajudarem a fer prosperar la comunitat", afirma. "El meu objectiu és fer tot el possible per millorar aquest indret".

Text: Colleen Stinchcombe
Fotografia: Jasmine Rose

Informada: setembre del 2020

Publicat originalment el: 18 d’abril de 2021