La tenacitat és innata o es pot adquirir?

El teu amic i tu us heu proposat fa poc completar un programa d'entrenament de 30 dies. Has progressat molt llevant-te de bon matí per fer les sessions i has aprofitat l'hora del dinar per fer running de tant en tant. El teu company d'entrenament, però, no ha entrenat en tota la setmana. Per què hi ha tanta diferència?

És possible que no es tracti de motivació, sinó de tenacitat, que són dues coses molt diferents.

La tenacitat és l'habilitat de perseguir amb fermesa un objectiu, tant si es tracta d'un entrenament com d'una carrera universitària, fins i tot quan és difícil o incòmode. Així ho explica Alexandra Touroutoglou, doctora i professora ajudant de Neurologia a l'Escola de Medicina de Harvard. Touroutoglou ha dirigit un estudi en què s'estudiaven cervells animals i humans per conèixer millor la tenacitat i esbrinar per què algunes persones (com ara els fanàtics del cross-training o els amants del ioga que practiquen cada dia) són més tenaces, mentre que d'altres posposen les sessions al gimnàs.

Per començar, has de tenir en compte que les tasques difícils, com l'exercici, activen una zona neural anomenada circumvolució cingular anterior, i que algunes persones la tenen naturalment més desenvolupada que d'altres. Quan aquesta zona té un rendiment molt alt, pot predir les exigències físiques de la tasca i acumular els recursos d'energia del cos per afrontar-la. Però quan té un rendiment més baix, pot sobrevalorar el treball necessari i subestimar la recompensa.

El més interessant és que, igual que fas amb els músculs, el plaer de perseguir el teu objectiu es pot entrenar, segons va descobrir l'equip de Touroutoglou. "És possible augmentar la funcionalitat de la circumvolució cingular anterior i, en conseqüència, la tenacitat", explica. En resum, com millor puguis jutjar l'esforç necessari per completar una activitat, més fàcil serà dur-la a terme i més probable és que la facis.

Desenvolupar una mentalitat tenaç pot ser sorprenentment fàcil. Tot es redueix a simplificar una tasca i animar-se a fer-la, segons els experts. Després, només s'ha de repetir el procés. T'expliquem com fer-ho.

"És important tenir una idea clara del que volem, si no, anirem sense rumb", diu Nicole Gabana, doctora i directora del departament de Psicologia de l'esport a la Universitat de Massachusetts Amherst. Els objectius han de ser desafiants, però assolibles. Treballar per aconseguir una cosa que sembla poc realista o, pitjor encara, impossible, només augmentarà la nostra frustració, que acabarà amb l'impuls necessari per aconseguir qualsevol propòsit. Escriu els teus objectius, tant els petits a curt termini com els grans a llarg termini, i fes-ne un seguiment.

Imaginem-nos que la teva meta a llarg termini és fer un duatló (una cursa on has de córrer, anar en bicicleta i córrer de nou) d'aquí a sis mesos. Potser et resulta un repte perquè no has anat gaire en bicicleta per carretera, però és assolible perquè corres molt i també practiques sovint ciclisme de sala. Divideix l'objectiu en fites més petites, com ara quilòmetres mensuals o hores de son setmanals. Els objectius més petits són els esglaons per arribar al més gran. Utilitzar una aplicació com la Nike Run Club App o anotar tot el que aconsegueixes al calendari és un recordatori visual del teu progrés, la qual cosa et motivarà per continuar.

Programar els entrenaments per al mateix moment sempre que sigui possible, posar l'alarma per despertar-te a la mateixa hora (sense posposar-la) o beure aigua tan bon punt t'aixeques del llit cada dia. Tot això t'ajudarà a crear constància. "Quan t'apliques disciplina repetint certes activitats, el cos s'hi adapta", explica Patricia Deuster, doctora i directora del Consorci de Salut i Rendiment Militar del departament de Medicina d'urgències i militar a la Uniformed Services University. "Desenvoluparàs noves vies neurals, igual que si aprenguessis a tocar el violí".

Tenir hàbits consolidats fa que la feina dura sigui més fàcil; disminueix l'esforç necessari. Si et costa crear hàbits, pren-t'ho amb calma. Cada dia que segueixis la teva programació serà un pas cap a la direcció correcta.

Sigues conscient de com et parles quan es tracta de reduir el consum de sucre o de completar el duatló. "És difícil trencar amb les tendències psicològiques que ja hem assimilat", comenta Gabana. "Es tracta d'un dels reptes més complicats: com ser més conscients dels nostres pensaments i l'efecte que tenen en el comportament, les emocions i les interaccions".

Les persones més tenaces persegueixen un objectiu no perquè pensen que no ho poden aconseguir, sinó per demostrar que sí que poden aconseguir-ho. Així que assegura't que el teu diàleg mental es correspongui amb els objectius que t'has proposat. Canvia els pensaments com "No tinc forces" o "Corro fatal" per altres com "Tinc més força de la que penso". A mesura que avancis, fer això et resultarà molt més fàcil.

Posem que et fa por la carrera llarga que has planejat per al cap de setmana. Per mantenir el control de la teva circumvolució cingular anterior quan es rebel·li, visualitza't fent la tasca en qüestió. Les investigacions demostren que això t'ajudarà a preparar-te mentalment per a la tasca i augmentarà la teva confiança, de manera que serà més fàcil realitzar l'activitat que sigui.

El més probable és que no ho facis tan malament com t'imagines. I si no et surt bé, com a mínim ho hauràs fet. Això és la tenacitat.