L'aventura magnífica d'Evelynn Escobar-Thomas
Evelynn Escobar-Thomas va fundar el club de senderisme Hike Clerb i es dedica a convertir la natura en un espai accessible i acollidor tant per a les dones com per a les persones de diferents ètnies. En resum, segueix el seu propi ritme i està aportant més tranquil·litat a les persones de Los Angeles i altres ciutats. Per això, és la col·laboradora ideal d'ACG aquesta primavera. Descobreix més informació sobre el viatge recent d'Eve a Lone Pine (Califòrnia, EUA) i el que hi ha descobert. I recorda: no tinguis mai por de seguir el teu propi ritme a la teva manera.
Durant la bogeria que va ser el 2020, vaig trobar un oasi de tranquil·litat a només quatre hores de Los Angeles en un poble petit anomenat Lone Pine. Aquest petit llogaret de Califòrnia és la llar de la tribu Paiute-Xoixoni de Lone Pine i és famós per les seves zones d'acampada disperses (com ara Alabama Hills) situades al peu de les muntanyes de la serralada entre grans roques de granit. És un lloc on, literalment, tens la sensació de ser en un altre planeta. Encara que és molt coneguda entre els excursionistes, les zones d'acampada estan prou bé.
Vaig omplir el cotxe i vaig recórrer aquest parc gegant amb la meva família fins a trobar un indret que ens permetés mantenir la distància social. El millor d'Alabama Hills és que, tot i que és una zona molt popular, tens una sensació d'aïllament. Els únics recordatoris que hi ha de més persones són les llums brillants de les fogueres nocturnes que es veuen en la llunyania i algun camió que passa de tant en tant.
Com que vaig fundar Hike Clerb, un grup d'excursionisme femení interseccional pensat perquè les dones de diverses ètnies gaudissin de la natura, potser es pot pensar que l'excursionisme sempre ha estat fàcil per a mi, però no és així. He acampat en tendes de luxe amb totes les comoditats i he dormit en caravanes al bosc, però la idea de muntar la meva pròpia tenda i emprendre el meu propi camí em feia sentir una certa inseguretat. Fins que vaig fer aquest viatge.
Tant si és la primera vegada que muntes una tenda com si ja ho has fet mil vegades, no té cap secret i només t'has de decidir a fer-ho. És molt més fàcil del que sembla. De fet, aquesta va ser la primera vegada que vaig haver de preparar el meu propi campament sense ajuda. Ho explico perquè vegis que es pot fer i perquè, després de llegir aquest article, tinguis la confiança per agafar l'equipament necessari amb un amic i viure la teva pròpia aventura. Encara que no hagis anat de càmping quan eres més jove (no és el meu cas) o no hagis muntat mai una tenda (igual que jo), pots fer-ho. T'ho prometo. De vegades, el límit més important pot ser la confiança per fer el primer pas. No tinguis por de demanar equipament d'acampada prestat a algun amic o de llogar el que necessitis.
Un cop ho vam haver preparat tot per passar la nit, ens vam acomodar a prop de la foguera, vam escoltar música, vam preparar el sopar, vam menjar dolços i vam gaudir de la sensació de ser a casa entre les muntanyes i les estrelles.
L'endemà ens vam endinsar en el Parc Nacional de la Vall de la Mort, el més gran dels 48 estats i l'espai on es troba el punt més baix dels Estats Units. Vam passar per llocs com l'Artists Palette i les Sand Dunes i vam tenir unes vistes magnífiques durant el camí. Imagina't unes muntanyes pintades amb colors preciosos i el sorral més gran que hagis vist mai. Vam acabar la visita amb una aturada en una conca per gaudir de la vista del desert mentre apareixia la lluna plena.
Vam passar l'últim dia caminant a prop del nostre campament i admirant les vistes del Mont Whitney. Hi ha moltíssimes pistes de senderisme i zones per explorar: des de baixar per Movie Road i explorar els indrets on es van gravar algunes de les pel·lícules més famoses de la història fins a fer escalada sobre roca o descobrir arcs naturals: les opcions són inesgotables. Després d'una bona dosi d'arcs naturals, coves i escalades als cims de les formacions rocoses que ens envoltaven, vam recollir l'equipament i vam tornar a Los Angeles. Vam arribar un diumenge a les set de la tarda amb el cos descansat, el cap aclarit i l'esperit en pau.