Un espai segur a Kabul perquè les dones s'entrenin juntes

Passa't pel centre de ioga Momtaz de Kabul (Afganistan) i, en un tres i no res, t'evadiràs de la violència constant i del domini masculí dels espais públics. Amb tant d'espai, tantes plantes i unes finestres que van del terra al sostre, sembla el típic estudi de ioga urbà. Però això no es tot.

Fakhria Momtaz, propietària i instructora, saluda l'alumna Farida Esmati amb una abraçada, com si tot seguís igual. "Ni tan sols a casa em sento tan còmoda i en pau", murmura Farida a cau d'orella de l'instructora. "Quina alegria haver tornat, germana". Farida va tardar algunes setmanes en reunir el valor necessari per trepitjar l'estudi per primera vegada fa dos anys, però des de llavors, és una alumna assídua. "El ioga m'ha salvat. Em va ajudar a superar la depressió, a tenir més seguretat i he après que he de prioritzar el meu benestar. Quan vinc, em sento com si renasqués, com si pogués volar i no tingués cap mena de malestar físic ni mental".

Fakhria, que va apostar pel ioga després de patir mal d'esquena i de cervicals a causa de la seva feina d'oficina, comença la classe. Indica a les alumnes que se centrin en el moment i en la respiració, i que es moguin amb seguretat durant totes les postures. "Vaig començar a dirigir sessions de ioga per ajudar les ments i els esperits de les dones a trobar la pau interior i la seguretat", explica. No és gens fàcil. Fa uns mesos, va haver de fugir en rebre amenaces de mort quan es van publicar unes fotos seves en què dirigia una sessió de ioga a l'aire lliure al sud-oest de Kabul per commemorar el Dia Internacional del Ioga. Ella diu que la presència dels talibans, que cada cop és més evident, l'amoïna, però no l'aturarà. "Encara que hagi de tornar a marxar del país, seguiré lluitant pel benestar de les dones i pels nostres drets a l'Afganistan", diu.

Mentre les dones fan les salutacions al sol, Jafar Hoseini (a l'esquerra) i Habib Jawid cuiden les seves filles a la sala d'espera perquè les seves dones puguin centrar-se en el present i alliberar-se d'allò que les angoixa. No és només una imatge anecdòtica: és un senyal del canvi gradual que està tenint lloc a la societat de Kabul.

De vegades, els més petits (com Asna, que té dos anys) es colen a les sessions per veure les seves mares en plena activitat, cosa que fa que l'estudi sembli més la casa d'una família nombrosa que no pas un espai d'entrenament. "La meva mare no va poder tenir un espai segur per fer exercici", explica Fakhria. "Espero que la meva dedicació i aquest estudi marquin el camí per a la propera generació".

Fakhria i el seu marit, Reza Momtaz, van obrir aquest espai l'any 2016 a les instal·lacions de la seva empresa d'informàtica. Des de llavors, s'ha convertit en un temple per a més de 500 dones. No és el primer estudi del país, però sí el primer que s'ha donat a conèixer públicament. "Cal mostrar una altra cara autèntica de l'Afganistan, una de positiva", ens explica. Té moltes idees perquè aquest lema arribi més enllà de l'estudi. Ara, la família Momtaz està creant una aplicació perquè tota la població de l'Afganistan pugui fer ioga, sobretot les dones que no poden sortir de casa.

Després del xavàssana, s'acaba la sessió, però les dones es queden i xerren mentre assaboreixen una síndria. Amb això, es demostra que l'estudi Momtaz no només és el típic espai per fer ioga (ni el típic espai de Kabul), sinó que va més enllà i ofereix un entorn segur que fomenta la llibertat d'expressió per a les dones. Una de les alumnes assídues pregunta a Zarifa, que acaba de començar, què li ha semblat la sessió. "M'he evadit a un altre lloc, a un món alegre i tranquil". El sol es pon per darrere de l'edifici i les dones tornen a casa una mica més contentes i optimistes que quan han arribat.