Presentem la dona que impulsa la cultura de l'skateboard a Tòquio

Abans feia BMX al Komazawa Park. Un dia, una noia amb qui tenia bona relació, em va deixar un skateboard vell i fet pols. El BMX és un esport majoritàriament d'homes i, quan provava trucs, sovint pensava: "segur que un noi ho pot fer, però jo no". A l'skateboard, en canvi, hi havia moltes més noies i era molt divertit practicar juntes. Tothom comença a fer skateboard a l'adolescència o als vint i poc anys, però jo ja en tenia 29 quan vaig començar. Al meu voltant, hi ha noies que han intentat dedicar-s'hi professionalment amb l'ajuda dels seus pares des que són petites i també n'hi ha d'altres que entrenen molt dur per competir. Però també hi ha gent, com jo, que fan skateboard per divertir-se.

Tant se val el nivell, l'edat, la nacionalitat o el gènere. Tothom dona el millor de si. Quan algú aconsegueix fer alguna cosa nova, les altres persones s'alegren. Això és genial i va ser el que em va enganxar de l'skateboard. De cop i volta, treballar vuit hores diàries em va començar a semblar una ximpleria. Vaig adonar-me que és millor viure la vida fent allò que realment t'agrada. Per això volia passar tot el temps possible divertint-me i, amb l'emoció del moment, vaig deixar la feina. Ara, a més de la feina d'autònoma, faig skateboard quan em ve de gust i treballo en el projecte Skate Girls Snap en el meu temps lliure.

El sentiment de treball en equip per aconseguir el que et proposes. L'skateboard no és un esport d'equip, però és divertit practicar-lo amb amistats. Quan comences, els obstacles mentals com "em faré mal si caic" o "això no està fet per a mi" no són tant importants com pensaves. A l'skatepark on acostumo a anar, si algú té problemes, aniré a parlar-li tot i que no ens coneixem. Tothom té un nivell diferent, però ens ensenyem trucs entre nosaltres. Anem al parc a divertir-nos, i aquesta actitud fa que en puguis gaudir encara més.

L'skateboard, originalment, estava pensat per passar-s'ho bé pel terreny urbà. Era una manera increïble de jugar amb els elements de la ciutat, les escales i les baranes. Per això molta gent fins i tot pensa que l'skateboard no és un esport emergent ni una competició. És una manera de fer esport molt natural que uneix la ciutat i les persones.

Les dones d'arreu del món creen la cultura a través de l'skateboard, ja sigui amb música o amb fotografia. No veia cap cosa similar al Japó i vaig pensar que era una pena. A mi ja m'agradava fotografiar i fer vídeos, així que vaig pensar: "si ningú no ho fa, per què no ho faig jo?". Llavors vaig començar a fotografiar les noies del meu voltant mentre practicaven skateboard i vaig obtenir respostes molt positives de tothom. A partir d'aquí, vaig crear una pàgina web amb una col·lecció de fotografies de dones skaters que coneixia.

L'skateboard mostra la individualitat de tothom, la manera en què fan skateboard, la roba i les sabatilles que porten, i fins i tot el pentinat. Tot és diferent depenent de la persona. M'encanten les noies que diuen: "jo soc així i per això faig skateboard així", i volia crear un espai en què es poguessin veure més que fotografies. Volia mostrar el que porten, què els agrada, quins skateboards fan servir i quin és el seu estil a l'hora de practicar aquest esport. Volia fer saber a les noies que no s'han d'adaptar a l'estereotip imposat de noia skater (per exemple, la percepció que totes les noies que fan skateboard vesteixen d'una manera concreta). Poden vestir-se com vulguin, personalitzar-se els skateboards com vulguin, i practicar l'esport com vulguin.

A la indústria de l'skateboard encara predominen els homes, però les dones japoneses encara poden crear i créixer en tots els sentits. Espero que Skate Girls Snap les inspiri a fer-ho.

M'agrada el Komazawa Park, perquè tot i que està a prop de Shibuya i està ben equipat, és gratuït. Pots conèixer tota mena de gent: des de nens i nenes fins a persones adultes, famosos i gent de diferents nacionalitats i amb diferents feines. Tòquio és una ciutat on pots conèixer gent creativa i amb molta energia, com ara skaters increïbles d'arreu del món o gent que abans vivia al camp i crea la seva pròpia cultura.

Crec que, amb la vista posada en el futur, la gent jove farà tot tipus de projectes molt interessants. Per exemple, una amiga meva skater de 20 anys, la Sara, ha començat una revista online, la SP8CE magazine. Entrevista gent que ha conegut a través de l'skateboard i explica les seves històries. És poc freqüent que les skaters al Japó facin coses així i crec que és molt important.

La vida és curta, així que vull passar tant temps com pugui divertint-me. Skate Girls Snap i l'skateboard són coses que faig perquè m'encanten i no perquè algú em diu que les he de fer. No estic obligada a transmetre cap missatge concret. Simplement m'encanta fer-ho. Puc fer el que faig perquè soc jo mateixa i em fa molt feliç ajudar la gent.

Per això, el meu objectiu és senzill: passar-m'ho bé fent skateboard. No vull fer-ho per obligació, ni per diners, ni per feina. Si puc fer-ho sent fidel a mi mateixa i puc seguir practicant skateboard amb tothom, en tinc prou.