En guàrdia! Coneix el tirador d'esgrima francès que està arrasant

Meddy Elice, nascut a Guadalupe (Antilles franceses), aporta un aire relaxat, informal, i de vegades extravagant, a l'esgrima. Aquest esport aristocràtic practicat per la reialesa sempre s'ha caracteritzat pel seu aire intrèpid de capa i espasa, però Meddy és capaç d'afegir-hi un toc actual i personal.

Després de veure l'atleta de 24 anys en acció al complex esportiu Eric Tabarly (que disposa d'unes instal·lacions poliesportives conegudes mundialment i situades al voltant de París, on Elice entrena) li hem preguntat com aplica el seu estil particular a aquesta disciplina tradicional.

És cert que l'equipament té un preu elevat, però també hi ha persones d'origen humil com jo (la meva mare treballava a l'ajuntament i el meu pare era mecànic) que tenen la sort de poder practicar aquest esport.

Després de setmanes fent entremaliadures a casa (com ara negar-nos a fer les tasques de casa), la nostra mare va decidir portar-nos a un club esportiu per reduir la nostra hiperactivitat. Al club que va elegir, hi havia classes de karate, judo i esgrima. Al principi em cridaven més l'atenció les arts marcials i, de fet, volia apuntar-me a karate. En canvi, el meu germà petit tenia una idea més clara: sabia des del començament que volia aprendre esgrima, inspirat per l'emblemàtica campiona olímpica de Guadalupe, Laura Flessel. Crec que també estava enamorat d'ella. Ella va inspirar tota una generació amb les seves victòries a diversos campionats mundials, com ara els d'Atlanta 1996, Sidney 2000 i Atenes 2004, on va aconseguir un total de cinc medalles. Per a les persones de Guadalupe, ella és part de la família.

Els meus germans grans són molt diferents a l'hora d'interactuar amb mi i ajudar-me. En Jerry, el més gran, és com un pare per a mi. Sempre es preocupa per mi, s'assegura que estigui bé i m'anima una mica. Vol que sigui un adult seriós i doni importància a què passarà quan ja no em dediqui als esports. El Morgan em dona molta alegria i sempre m'anima a ser positiu. El Mike no és gens competitiu i vol influenciar-me positivament. Té l'esperit de la meva mare. Ella ens diria que ens hem de sentir orgullosos de nosaltres mateixos, però sense sentir-nos mai superiors a ningú. La humilitat és la base de la nostra família.

M'encanta el floret, és el que més s'utilitza a l'hora de practicar aquest esport. Com que és una arma precisa t'has de moure amb velocitat i, a la vegada, tenir paciència. L'esgrima amb floret té la tècnica més clàssica, però això no vol dir que el meu estil sigui clàssic. La meva qualitat principal és la rapidesa, que em permet sorprendre els adversaris, però sé que de vegades em falla la paciència. El meu estil no és gens convencional, diria que és lleuger i això m'encanta. M'han dit que la meva manera de competir és extravagant, lliure i inusual.

M'encanta l'esgrima per la seva elegància i París m'ha ajudat a reafirmar el meu estil personal, que vaig haver de canviar quan vaig arribar de les Índies Occidentals. M'agraden les coses molt accessibles i belles. M'encanta anar a un espectacle artístic o a una exposició fotogràfica per ampliar la meva visió i conèixer coses diferents.