Mà a mà: Napheesa Collier i Sylvia Fowles

El més sorprenent de Sylvia Fowles i Napheesa Collier no és que dues jugadores de dues generacions diferents acabessin al mateix equip de la WNBA, el Minnesota Lynx. Fowles ha estat All-Star de la WNBA set vegades, campiona en dues ocasions, MVP el 2017, i medallista d'or als Jocs d'estiu, mentre que Collier va ser Rookie de l'Any de la WNBA el 2019, ha estat nomenada All-Star dues vegades i va guanyar una medalla d'or als Jocs d'estiu. Juntes, han liderat l'equip amb èxit, amb un equilibri únic que combina la vasta experiència de Fowles i el talent precoç per al bàsquet de Collier. Tanmateix, les victòries a la pista són possibles gràcies a la forta connexió que comparteixen i que es va iniciar quan Fowles va començar a ajudar Collier durant el seu primer any com a jugadora principiant. Això és el més sorprenent de Fowles i Collier: la seva amistat estreta i autèntica, que s'evidencia amb el to de broma que ha dominat en aquesta conversa.

Fa poc, van tenir l'oportunitat de demostrar la seva connexió dins i fora de la pista en un escenari molt més gran, com a membres de la selecció dels EUA als Jocs d'estiu. Abans que comencés aquest torneig i que les dues jugadores assolissin unes fites impressionants, van parlar sobre la situació global del bàsquet femení i sobre què significava per a elles representar el seu país juntes.

NC: Sincerament, no recordo el primer entrenament perquè ho tinc tot molt borrós a la memòria. Tot va passar com si anés a 150 km per hora. Vaig anar a la Final Four, em van fitxar, vaig arribar a Minnesota i, dues setmanes després, ja tenia partit.

Recordo, però, què vaig sentir quan vaig conèixer la Syl i l'equip. Tothom era molt amable. Ella em va fer sentir com a casa de seguida, i ho vaig agrair tant que no ho puc descriure amb paraules. Fa por. M'havien seleccionat, tenia un nou equip i jugava amb una llegenda com la Sylvia Fowles. És molt intimidant. Quan em va acollir, em va fer sentir en aquell mateix moment que podia acudir a ella si necessitava qualsevol cosa, i que li podia preguntar qualsevol dubte que tingués. Va ser increïble. Gràcies, Syl! Has estat com una mare.

SF: Durant el període de preparació, la Napheesa creia que ho feia malament i que la farien fora. Jo no ho entenia.

NC: Pensava que no arribaria a jugar.

SF: [La Napheesa deia:] "Mai no entraré a l'equip". I jo pensava: "Però què dius? Si ho fas molt bé". [Ella deia:] "No n'hi ha prou". Així em vaig adonar que la Napheesa seria una gran jugadora, perquè ja tenia talent quan s'estava preparant i tot i això no tenia prou confiança per creure que entraria a l'equip. És molt fort.

NC: El període d'entrenament va ser dur.

NC: Durant la meva primera setmana, l'entrenadora Reeve ens va ensenyar jugades, i no t'enganyo si et dic que ens en va ensenyar 15 en un dia. Jo pensava: "Com se suposa que he de recordar 15 jugades, com a ala i com a alera pivot?". Llavors vaig recórrer a la Syl, que reunia l'equip abans de l'entrenament i repassava les jugades perquè tinguéssim més confiança. També em va ajudar perquè, tot i que tenim una guia, jo aprenc més practicant que llegint què he de fer. Va ser genial poder acudir a ella i demanar-li ajuda. Em va dir que sí de seguida.

SF: La Cheryl té un nivell d'exigència molt alt amb nosaltres i et fa sentir incòmoda, però això és bo, perquè fa que tot sigui més fàcil als partits. Quan tinc les escortes a sobre, sé que la Napheesa és allà per ajudar-me.

NC: No, crec que és a l'inrevés. Quan se m'acosta una escorta, li demano a la Sylvia que m'ajudi amb un bloqueig ràpid, sobretot si vaig darrere d'una oponent i crec que no hi arribaré.

SF: Estic amb tu, maca.

NC: Jo, els triples. Vull fer-los millor.

SF: El que tu diguis. [Riuen] Jo unes quantes coses. Crec que en aquest moment no he de demostrar res, sinó que el meu repte és mantenir la salut i mantenir-me fidel a mi mateixa, i no perdre de vista qui soc i què puc aportar.

Sylvia Fowles

NC: Li vaig preguntar exactament el mateix fa tres dies.

SF: Em va costar dos anys guanyar quatre quilos. He tingut problemes per guanyar pes.

NC: Quin suplici [riuen].

SF: L'any passat, el fet de lesionar-me em va servir com a toc d'atenció perquè pesava massa. Les cames aguanten molt de pes, i aquests quatre quilos no m'anaven bé per a les articulacions. Des de l'any passat, he canviat la manera de fer algunes coses. El pilates m'ha ajudat molt. No és que mengi de manera gaire saludable, però vaig amb compte.

NC: Tu i els teus gens fantàstics: "Puc menjar el que vulgui, he tingut sort amb la genètica".

SF: Veus què he d'aguantar? El ciclisme també m'ha ajudat molt. Tot el que em treu pes de les articulacions em va bé.

NC: Jo buscava ajuda i la seva resposta va ser: "He tingut sort amb la genètica". [riuen]

SF: Em va preguntar què havia fet fins ara per mantenir la forma física, i li vaig dir que, en realitat, no havia tingut dolors ni molèsties fins aquest any. Aquest és el primer any en què em sento…

NC: És clar. Aquest any quin és, el catorzè? Així no m'ajudes, Sylvia.

SF: Ho sento. He tardat 14 anys a sentir dolor. Em sap greu, no hi puc fer res.

SF: Quan vaig entrar a la lliga, teníem moltes jugadores que anaven d'una punta a l'altra de la pista, excepte la Tina Thompson o la Lauren Jackson, que es posaven més endavant. Així era molt més fàcil controlar les noies. Ara, tothom vol passar la línia de tres punts, de manera que has de treballar la defensa i moure els peus perquè no estàs prou a prop de la cistella. Aquest ha estat el canvi més important: no tenir jugadores que treballin de veritat sota el tauler.

NC: Cada cop hi ha menys posicions a la lliga de bàsquet. Tens jugadores de dos metres que fan dos triples en un partit, i això no passava quan la Syl va començar. Potser no ho saps, però la Sylvia és una crac dels triples. No sé quan vas desenvolupar aquesta habilitat, perquè no la tenies quan vas entrar a la lliga.

SF: Ja ho sé. La Cheryl em va donar llum verda per fer-ne als partits, però m'hi vaig negar. Em quedo amb el bàsic. Em va bé estar sota la cistella, així que em quedaré allà.

NC: La Sylvia no ho sap, però ho hem estat parlant i ho hem planificat. Volem que en faci un aquest any.

SF: Tinc un 100 % d'efectivitat des de la línia de tres punts i no vull perdre-la. Vaig fer un triple a Chicago. Catorze anys i un encert d'un. No em desequilibris les estadístiques. [Riuen]

NC: No fa ni 10 anys que vaig acabar l'institut, però quan hi anava, no veies gent que fes el que es fa ara. L'Arike [Ogunbowale] era l'única. Feia uns moviments impressionants. Ara veus que tothom fa coses així a l'institut. Tenen molt de talent, i veus com van perfeccionant la tècnica de joc. No és només qüestió d'habilitats esportives.

SF: Crec que ara estem veient un avançament de com serà la WNBA d'aquí a un parell d'anys. Com diu la Phee, ho veiem pel nivell de talent que surt de l'institut, però també per la rapidesa. La nova generació salta més amunt i es mou més ràpid.

NC: I les esmaixades! Tothom fa esmaixades ara.

SF: Sí! Quan jo anava a l'institut, només ho fèiem la Candace [Parker] i jo. Però en els propers cinc anys a la WNBA, segur que tindrem més esmaixadores. És impressionant! La Napheesa em demana que faci esmaixades en cada partit. Primer de tot, em treu massa energia. Tinc tres persones que m'agafen, i de vegades no tinc prou energia ni per saltar.

NC: Llavors fes-ho en el primer tir del partit, quan encara estàs fresca.

SF: Ets una egoista. Veus què he d'aguantar? No pensa en ningú més que ella mateixa [riuen]. Segur que hi haurà moltes noies talentoses i atlètiques que faran de tot en els propers cinc anys. No crec que amb 144 llocs a la llista en tinguem prou per abastar tot el talent que puja. Tinc moltes ganes de seure i mirar un partit, perquè a mi no vull que em facin una esmaixada.

SF: Espero que, en 10 anys, tinguem almenys 10 equips més. Necessitem més equips. Hi ha molt de talent per descobrir, i jo vull que tothom pugui demostrar el que val.

NC: Crec que la gent no sap com n'és, de llarg, el procés. Comencem el període d'entrenament de la WNBA a l'abril, i continuem com a mínim fins al setembre per a la temporada normal. Si vas als play-offs, fins a l'octubre. Llavors tens com a màxim 10 dies lliures, i només si ets una bona jugadora. Et donen 10 dies lliures abans que hagis de marxar amb l'equip internacional, i la temporada dura fins a l'abril de l'any següent. Potser comences tard l'entrenament de la WNBA perquè encara estàs jugant amb l'equip internacional. Tens menys de tres setmanes de descans en 365 dies. És una bogeria. Penso que la gent no entén el desgast i la fatiga corporal que implica fer això any rere any.

SF: Sí. De fet, també hi ha l'aspecte mental. Jo vaig anar amb el pilot automàtic durant 10 o 11 anys de jugar sense parar, i en el primer descans que vaig passar a casa (crec que no havia de tornar fins passat Nadal), vaig decidir que no tornaria a la competició internacional. Vaig dir-me que ja n'hi havia prou. Crec que la gent no entén els sacrificis que has de fer.

SF: T'has de poder expressar amb el teu esport. Crec que, quan guanyes, obtens l'atenció que necessites, i aquests són moments clau per parlar de coses que afecten la nostra comunitat, la nostra societat i la nostra ciutat.

NC: A tothom li encanta sentir-te parlar quan guanyes, de manera que aquesta és una part important. Juguem pel nostre país, així que penso que tindria un gran impacte parlar de com estimem el país, encara que no sigui perfecte i que hi hagi coses que vulguem canviar. Crec que seria una bona oportunitat per a nosaltres parlar d'aquestes coses.

NC: L'objectiu per a nosaltres és donar una idea a la gent de com són les nostres vides, perquè ens hem adonat que, tot i que nosaltres tenim una rutina molt assumida, hi ha gent que ho considera sorprenent. Parlem sobre com veiem la lliga ara i sobre les diferències entre el que hi havia quan vam començar i el que vèiem de petites. Bé, el nom del programa indica que és per passar l'estona, així que sempre hi aporto una mica de safareig.

SF: El que respecto de les generacions més joves és que saben com vendre's i diuen el que pensen. No deixen que els diguis que no en saben prou. Es fan escoltar i et deixen clar que tenen talent i que t'ho volen demostrar.

NC: Ja no és només qüestió de callar i seguir la disciplina. Crec que les xarxes socials han ajudat molt, perquè la gent diu el que pensa. Ja vas veure la diferència l'any passat a la bombolla de la WNBA. Sobretot quan ens vam unir com a grup: vam aconseguir coses increïbles.

SF: Tens les proves per conèixer millor tothom, però quan jugues a la selecció dels EUA ja estàs en un altre nivell i no vols decebre ningú. Tothom se centra en la millor manera de guanyar. Tens pressió, perquè has de donar el millor de tu. Quan ens reunim, posem el xip que l'important no són els nostres objectius individuals, sinó jugar en equip per aconseguir la medalla d'or.

NC: A cada equip de la lliga hi ha jugadores molt bones, que saps que faran la majoria de tirs a cistella i que tindran unes capacitats increïbles. Quan arribes a la selecció de bàsquet dels EUA, la cosa no va de qui és la millor jugadora o de si penses que has fet un bon tir, sinó de què és el millor per a l'equip i de què pot ajudar-nos a guanyar conjuntament. La selecció dels EUA ens ho ha sabut transmetre molt bé, i les jugadores ho han sabut reconèixer i han vist que no es tracta dels seus mèrits individuals. Som aquí per guanyar una medalla per a nosaltres, per al nostre país i per al nostre equip.

SF: Seria increïble. És curiós, perquè, ara quan hi penso, jo mai no m'hauria imaginat que formaria part de la selecció de bàsquet dels EUA. Sabia que m'havia d'esforçar molt, i que si ho feia, les coses sortirien bé. Ara tinc uns objectius més clars. El meu repte ara és mentalitzar-me, entendre que la cosa va de debò i assumir que m'hauré d'esforçar molt per aconseguir-ho. Crec que guanyar aquesta medalla d'or seria tan important per a mi com guanyar la primera.

NC: Com ha dit la Syl, seria increïble. He vist els Jocs d'estiu tota la vida, així que formar part de l'equip és tot un honor. En tinc moltes ganes. Per a nosaltres, guanyar la medalla d'or seria un somni fet realitat. Seria fantàstic, seria aconseguir un objectiu enorme que sempre he tingut. Una medalla d'or seria una fita impressionant.

SF: Seria la cirereta del pastís.

NC: Sí, i tant.