Una lesió va marcar la vida d'aquest golfista i el va ajudar a trobar la força en els moments més difícils

Qualsevol persona que hagi jugat a golf alguna vegada sap que és un esport imprevisible. La brisa pot canviar la direcció de la pilota en l'últim moment, un mal cop pot enviar-la cap al bosc i una branca pot canviar-ne la trajectòria i fer que arribi fins a l'altre costat del camp. Potser et maleeixes o deixes anar algun renec quan la pilota es precipita a poc a poc dins d'un llac. El golf representa la volubilitat natural de la vida en molts aspectes. En Carlos Brown, un entrenador de golf guardonat de Dallas (Texas, EUA), coneix bé la imprevisibilitat d'aquest esport. Ara mateix és davant del novè forat del club on abans era el professional del golf, estudiant el camp i sentint-se molt agraït pel simple fet d'estar dret.

L'any 2016, mentre feia una classe, en Carlos va caure d'un carro de golf contra un aspersor i es va fer un esquinç al turmell. La lesió no hauria d'haver estat preocupant, però la zona es va infectar i el golfista va acabar a urgències. Quan es va despertar després de la cirurgia, li havien amputat la part inferior de la cama esquerra.

Com a entrenador negre en un esport en què predominen les persones blanques, en Carlos sempre havia format part d'una minoria. Ara, com a jugador de golf negre amb una cama amputada, encara més. "Represento un grup de persones molt gran; o més aviat, dos grups de persones molt grans", explica Carlos. "No puc enganyar ningú". Malgrat tot, el jugador estava decidit a trobar el costat positiu de la seva situació.

Després de l'amputació, tot va començar a ser exponencialment més difícil per al golfista: canviar-se de roba, caminar fins al lloc de sortida, agenollar-se per recollir la pilota després d'un putt, etc. Tanmateix, en Carlos mai es va plantejar no tornar a donar classes de golf. En comptes d'això, va viure la seva recuperació com una catarsi. "Sabia que tornaria a jugar i a ensenyar", ens explica. "El que no sabia és que el camí per aconseguir-ho suposaria una transformació personal". Durant el procés de recuperació, va haver de tornar a aprendre a fer coses que abans feia sense cap problema. Va aconseguir veure la lesió com una oportunitat per ser optimista i valorar les coses que tenia en lloc de prendre-s'ho amb negativitat i remordiment. "Vaig pensar: m'agrada molt ser a l'aire lliure. M'encanta la meva feina. M'encanta ser golfista professional i jugar a aquest esport".

Al camp de golf, en Carlos analitza un putt d'uns dos metres i mig. La seva pròtesi, dissenyada per un golfista i pensada especialment per a golfistes, l'ajuda no només a analitzar el camp, sinó també a sentir-lo. "Puc sentir el camp. És una sensació molt subtil, però m'ajuda". Aquest comentari representa la seva nova visió de la vida: mentre que altres persones potser hi veuen una pèrdua, en Carlos hi veu una nova oportunitat. El golfista es planta davant del putt, colpeja la pilota amb una tècnica perfecta i observa com cau a poc a poc al forat.

En Carlos creu que la vida, com el camp de golf, està plena de situacions que no podem controlar. El jugador es repeteix constantment aquestes paraules: "Només pots controlar el que és controlable". Mai s'havia plantejat ser una font d'inspiració per a ningú, però quan va passar l'incontrolable, va haver d'adaptar-se ràpidament a la seva nova realitat. En Carlos creu que va ser capaç d'afrontar aquesta situació gràcies a la seva fe, que el va ajudar a connectar amb la realitat i a veure les noves circumstàncies amb perspectiva. També se sent molt agraït amb el seu entorn, amb les persones que van estar al seu costat després de la cirurgia. Ara, vol ajudar altres persones que estiguin passant per la mateixa situació. "Vull que, quan els nens amb membres amputats em vegin, sàpiguen que també poden ser jugadors de golf professionals".

Al vídeo de més amunt, en Carlos comparteix la seva història i explica com va superar els obstacles mentals i físics que el van ajudar a guanyar una nova perspectiva de la vida i del seu esport preferit.