6 motius per no córrer (i per què són ximpleries)

Ahir et vas prometre que demà sortiries a córrer. Però avui ja és l'endemà i a fora fa massa calor. A més, tens tot aquest cansament per haver fet feina fins tard i no tens pantalons curts nets. Et sona? Això li passa a tothom. Un estudi recent ha demostrat que els nord-americans es diuen una mitjana de sis excuses diàries, o més de 2.000 a l'any, i "no puc fer exercici" es troba entre les més populars. És com si cada corredor tingués un dimoni a un costat i, bé, també un dimoni a l'altre.

"El principal motiu que fa que a la gent no li agradi córrer és que pensen que és molt dur", diu Bennett. "Vull que córrer et sembli fàcil, i això no té res a veure amb els números al teu rellotge. Amb fàcil em refereixo a l'esforç. Això vol dir que has d'aturar-te abans que ho necessitis, fins i tot abans que vulguis fer-ho. Has arribat a un punt on sents que podries continuar indefinidament? Atura't just en aquest moment. Així és com gires la truita i passes de témer la teva pròxima carrera a esperar-la amb ganes. Vull que et molesti haver-te aturat tan aviat. Si et fa sentir millor, em pots donar la culpa a mi".

"Tu corres com corres, i punt", afirma Bennett. "No existeix la trepitjada perfecta. Ni la postura perfecta. Si veus un vídeo de Paula Radcliffe amb el cap inclinat i les espatlles amunt i la postura dels braços... diries: "Algú li hauria d'explicar com córrer!". Però, sort que ningú ho va fer perquè va mantenir el rècord de marató femenina durant 16 anys. Així que, en comptes de seguir un manual, prova de crear el teu propi estil amb petits detalls. Relaxa les zones del cos a on sentis tensió i escurça la trepitjada quan creguis que l'estàs estirant massa".

"Per a aquesta et donaré dues maneres de fer-ho", explica Bennett. "En primer lloc, un escalfament només és una preparació mental i la recreació de les accions d'una carrera real. Així que una opció és començar directament a córrer però més a poc a poc durant els primers 5 o 10 minuts com una forma d'escalfament dinàmic. La segona opció seria fer els teus estiraments i fer la carrera més curta. Recorda, per això, que no hi ha un temps o una distància mínima. Amb les dues maneres faràs l'escalfament i la carrera, així que no tens cap motiu de queixa".

"Potser realment fa massa calor o massa fred", diu Bennett. "Les condicions extremes poden ser perilloses, així que a vegades és millor no córrer. Però suposem que el temps només ho fa més incòmode. Hi ha maneres de planificar-te amb antelació. Una d'elles és adaptar la teva roba a les condicions. Una altra és adaptar el moment del dia en què surts a córrer. I la darrera seria adaptar la intensitat de la carrera. Potser no arribaràs a córrer tant com voldries però correràs el que necessites".

"Vinga, explica'm quin és el 'tipus de cos adequat'", ironitza Bennett. "També hi ha una manera de parlar adequada? Un pentinat adequat? A la línia de sortida d'una marató hi tens tota mena de persones. Quan et dius que no tens el tipus de cos adequat potser vols dir que has decidit que no pots fer-ho. O potser, fa molt de temps algú altre et va mirar i va prendre la decisió per tu. Per tant, com es desaprèn això? Has de redefinir el que vol dir córrer. No pots córrer 5 km? Ningú t'ho ha demanat. Només vull que corris d'aquí fins al final del carrer. Un runner és algú que corre i tu ho fas. Llavors, ets un runner".

"Cada vegada que menciones el dolor, podria haver-hi una lesió", explica Bennett. "Així que la resposta breu és sí, potser no hauries de córrer ara mateix. Però això no t'hauria de fer sentir malament. Mira-ho d'aquesta manera: t'has convertit en un corredor tan bo que el teu cos ha de recuperar-se igual que els atletes complets. Enhorabona! Has de mirar doncs, perquè tens aquestes lesions. Estàs enfortint prou els flexors del maluc? T'entrenes suficient per guanyar força al tors i als músculs que estabilitzen els genolls, com ara els quàdriceps? Això no requereix un treball addicional, potser només fer una planxa o algunes gambades inverses. Fer-ho pot marcar una gran diferència a l'hora de mantenir la teva salut".

Si superes qualsevol d'aquests obstacles, potser t'adonaràs que persistir quan no vols és part de la bellesa de córrer.

"A vegades, el teu nivell a l'hora de córrer serà desastrós", explica Bennett. "Potser tens estrès per una discussió amb la mare o perquè has dormit malament. Però si acabes la carrera, encara que sigui fins al final del carrer, podràs dir 'Ho he aconseguit. He corregut fins aquí. Ara em conec una mica més'. La possibilitat de sentir això una altra vegada és el que et fa tornar a córrer. A vegades necessites aquesta esperança quan al final del dia. És una gran victòria i córrer te la proporciona".

ixí que la pròxima vegada que t'estiguis preparant per córrer imagina't al Coach Bennet parlant-te a una orella, o a les dues, i llença les excuses a les escombraries.