Una manera totalment nova de pensar en els teus objectius postpart

Celebrar tot allò que el teu cos pot fer avui és un punt de partida millor que intentar forçar-te per tornar a fer el que feies abans, diu Wake. Provar exercicis de força o rècords personals de càrdio massa aviat no només t'obliga a sobrepassar els teus límits físics amb un risc de lesions, sinó que et pot abocar a una mentalitat massa exigent, diu Battles, en què et desanimis i et mortifiquis. Cap mare necessita això.

Això no vol dir que no puguis arribar al teu nivell anterior (o fins i tot millorar-lo), però és una oportunitat de trobar una relació nova i més profunda amb l'activitat que escullis. "El benefici de córrer ha d'estar vinculat a un cert temps per quilòmetre? O només n'hi ha prou amb estar contenta de tornar a córrer?", pregunta Battles.

Si ets una persona entusiasta de l'exercici pot ser que tinguis una cosa que Battles anomena "cervell d'atleta", per exemple, t'obligues a aconseguir un estàndard extremadament elevat i sempre busques un desafiament més difícil, millor i més ràpid. (Això no és necessàriament una mentalitat perjudicial, només has de ser-ne conscient). Això pot voler dir que penses que un bon entrenament ha de consistir en un compromís 30 minuts o més i això fa que quan el teu nadó es desperta plorant abans que hagis acabat l'escalfament, et sentis esgotada o totalment frustrada.

Òbviament això no passa durant la nit, però prova de canviar la manera en què defineixes el teu entrenament efectiu. Ara mateix no es tracta d'aconseguir un esforç total o continu, diu Battles: "Els teus músculs treballen? Doncs això ja és un bon entrenament." Fas tot allò que pots, punt i final.

Seguim? A vegades saltar-se una sessió és l'opció correcta. Si fer exercici sembla més un repte que una vàlvula d'escapament o una oportunitat en aquests moments, no en facis. El descans i la recuperació són molt més importants que l'entrenament en aquests primers mesos, diu Battles, així que escolta allò que el teu cos necessita. Normalment és bastant sincer.

Tot i les teves millors intencions, no sempre podràs fer exercici. No passa res! "Però hi ha una cosa que sempre pots fer per al teu cos, fins i tot des del primer dia després del naixement", diu Wake: "Concentrar-te en la teva respiració." Connectar amb la teva respiració és una de les coses més simples i poderoses que pots fer per sentir-te amb els peus a terra i trobar una sensació de calma amb o sense moviment afegit, diu Wake. (La respiració profunda també et pot connectar amb els músculs del sòl pelvià i aquesta connexió et compensarà amb més subjecció més endavant, quan tinguis energia per fer una mica més.)

Durant alguns minuts cada dia, asseu-te tranquil·la (o estira't si pots) i agafa aire profundament pel nas mentre comptes fins a tres i treu l'aire pel nas o la boca de quatre a sis segons.

Això és un "entrenament" mental i físic que pots fer ara mateix. Ei, ho veus, ja estàs complint els teus objectius.