Consulta el teu coach: com puc deixar de comparar-me amb una amiga que està més en forma?

Hola, coach:

Sempre he estat una persona activa. Actualment, faig sessions de HIIT progressives online, surto a córrer dos cops per setmana i també practico ioga gairebé cada matí. També he estat portant una dieta més basada en plantes des de fa un temps. Generalment, estic satisfeta amb la meva rutina. Però, recentment, una amiga ha començat a aixecar pesos, ha canviat una mica la seva dieta i ara té un cos molt definit. Sé que hauria d'alegrar-me per ella, però també em sento una mica empipada perquè la veritat és que ella mai no ha estat una persona activa i ho trobo injust. Jo m'entreno des de fa més temps i encara no he obtingut aquests resultats. M'estic començant a obsessionar i no deixo de pensar en la seva rutina durant les meves sessions i en la seva dieta quan vaig a fer la compra. A més, estic començant a sentir-me molesta amb mi mateixa perquè no soc capaç d'alegrar-me per ella. Com puc sortir d'aquesta situació i tornar a centrar-me?

Una mica envejosa últimament
Aficionada al gimnàs de 24 anys

Aprecio que siguis tan honesta, ja que aquest tipus de sentiments són difícils d'admetre. I sé com és sentir-se així.

Algunes vegades veig algú a la cinta de córrer del meu costat que apuja el ritme i, de sobte, jo vull fer el mateix i pitjo el botó encara que, fins aquell instant, estava satisfeta amb la meva velocitat.

En aquests moments he de parar-me i dir-me a mi mateixa: "Però què fas? No coneixes aquesta persona. M'he entrenat quatre dies seguits, és normal que altres persones corrin més ràpidament". He de restablir els meus pensaments per tal d'assegurar-me de fer el millor pel meu cos sense deixar-me influenciar pel que faci la resta.

També he estat a l'altra banda i algunes persones m'han dit "quina enveja de braços!" perquè saben que jo no necessito aixecar pesos per aconseguir aquesta definició. És cosa de la genètica i no en tinc el mèrit. Tot i això, sempre hi haurà gent que senti enveja.

És totalment normal el que sents. Nomès has de ser capaç de parar-te i respirar sempre que et passi això, i recordar-te a tu mateixa algunes coses.

En primer lloc, quan pensis que ella ho té més fàcil, recorda que només és una teoria. No saps l'esforç que realment hi posa quan s'entrena ni exactament què menja. Potser s'aixeca cada matí dues hores abans per entrenar-se. O potser fa sis mesos que no beu gens d'alcohol.

Ara bé, és cert que cada persona respon d'una manera diferent a les mateixes activitats. Tinc una amiga que no s'entrena gaire però que, quan s'ho proposa, és capaç de perdre pes en un no res. És possible que la teva amiga, encara que no sigui tan diligent com tu, tingui un metabolisme que li permet posar-se en forma (o definir-se) ràpidament.

A més, també és possible que es trobi en un moment on se sent molt motivada amb el nou entrenament, i és en aquest punt on normalment es veuen molts resultats. Recorda que, quan comences una nova rutina, el teu cos ha de treballar al màxim per cremar més calories i utilitza més músculs. Amb el temps, el cos es torna més eficient i s'adapta als exercicis.

Fa no gaire jo també vaig experimentar aquesta etapa de motivació. Acabava de tenir un nadó i intentava tornar al meu pes ideal. No podia anar al gimnàs degut al confinament, així que vaig agafar un DVD antic d'entrenament HIIT que feia 15 anys que no practicava (i el reproductor!) i em vaig desfer d'aquells quilos molt més ràpidament que si hagués tornat a la meva rutina de sempre.

Pots provar de fer coses noves tu també i veure què passa. Però fes-ho només si realment no estàs satisfeta amb la teva rutina d'entrenament. Perquè tinc la sensació que has dedicat molt de temps i esforç per trobar el que funciona millor per a tu. Sembles una persona amb molta disciplina i experiència, i les persones que som així tenim tendència a ser més exigents amb nosaltres mateixes. Així que no ho deixis si realment no vols fer-ho. Que el teu físic sigui diferent al de la teva amiga no vol dir que no ho estiguis fent bé.

Tot i això, si decideixes que no t'agrada el teu entrenament, si et costa motivar-te i no tens ganes de superar cada repetició els cinc dies de la setmana, fes tot el que puguis per canviar-ho. És possible que el teu ressentiment estigui causat pel fet de no gaudir realment de tot el procés.

Sigui com sigui, para't un moment i pensa en quina és la teva motivació a l'hora de fer exercici i menjar com cal. Realment el teu objectiu és aconseguir un físic concret? A mi, personalment, això no em motiva, ja que entrenar-me és una part molt important de la meva cura personal. Em fa disminuir l'estrès, em manté centrada i sé que és una bona manera de tenir bona salut a mesura que passen els anys. Ser conscient d'això em fa tenir constància i em motiva per donar-me prioritat a mi mateixa dia a dia.

Un cop hagis identificat el motiu principal per entrenar-te, et resultarà més senzill apreciar la teva dedicació, l'esforç i la força que has aconseguit tenir. Potser així et sentiràs més segura i podràs relaxar-te i dir "molt bé, estic fent el que és millor per a mi i cadascú fa el millor pels seus cossos". Fins i tot podries veure que ets capaç d'alegrar-te per la teva amiga, i sentir això ja és una gran recompensa.

Coach Taylor