Tot el que has de saber sobre el camp a través

Si algun dia de tardor has mirat un camp frondós i t'has preguntat quant tardaries a arribar d'una punta a l'altra, potser t'agradaria fer camp a través.

D'una manera semblant al trail running, per córrer camp a través es fan servir com menys camins asfaltats millor. Tanmateix, tot i que el trail running normalment inclou terrenys més complicats com senders silvestres i pendents amb roques, el camp a través es practica sobre extensions naturals, segons explica Caroline Grainger, entrenadora personal certificada per l'ISSA.

Això inclou camps, parcs, camins de terra i camps de pastura. Els camps de golf són especialment idonis per a aquesta pràctica, perquè tenen pendents moderats i l'herba normalment està ben cuidada. Això ajuda els atletes a aconseguir el seu objectiu principal, que, més que treballar la resistència, és assolir la màxima velocitat.

Les curses de camp a través es van començar a celebrar a mitjans del segle XIX i es van inventar a partir d'uns jocs que s'organitzaven a Anglaterra i que s'anomenaven "hare and hounds" (la llebre i els gossos) i "paper chase" (busca el paper). Hi solien jugar els alumnes d'aquest país. En aquests jocs, una persona és el "lladre" i els altres jugadors l'han d'atrapar. Una altra versió és que el líder ha de llançar papers mentre corre i els altres jugadors han de recollir-los.

L'any 1837, es van començar a organitzar curses oficials entre escoles i, 30 anys després, es va celebrar el primer campionat nacional a Londres. Tot i que el recorregut només feia 5,6 km de llarg, travessava un pantà i diversos pendents i començava de nit perquè els runners haguessin de córrer en la foscor.

Des d'aleshores, el camp a través és més fiable, està més ben il·luminat i es practica arreu del món. Als Estats Units, el camp a través va arribar l'any 1869 i, dues dècades després, es va fundar l'associació nacional de camp a través dels EUA perquè s'apuntessin més persones a aquest esport. L'any 1912 es va convertir en esport olímpic, tant en modalitat individual com de grup, però només va durar fins al 1924.

Tom Holland, especialista certificat en entrenament de força i condicionament, entrenador i fisiòleg de l'exercici, explica que els atletes de camp a través s'anomenen "corredors" i la majoria són estudiants d'institut o universitaris que van començar a practicar aquest esport a la secundària.

Tanmateix, algunes persones continuen amb el camp a través després de la universitat. La federació nacional, USA Track & Field (USATF, per les seves sigles en anglès), organitza cada any campionats amb diverses categories, inclosa la professional.

La majoria d'aquests esdeveniments inclouen curses de 5 o 10 km, però la distància pot variar en funció del tipus de competició. Per exemple, un campionat de l'USATF té diverses modalitats: les dones professionals corren 6 km, els homes professionals fan 8 km i la resta de participants en corre 10. Aquesta organització també celebra curses específiques per a atletes professionals.

Tot i que els premis que es guanyen en aquestes competicions oscil·len els 5.000 euros, el nombre de curses que es pot organitzar cada any és limitat, així que és molt difícil convertir-se en professional del camp a través (sobretot si només participes en curses de camp a través i no corres a competicions de trail running).

Segons les investigacions, qualsevol tipus de running redueix significativament els riscos per a la salut i millora la salut cardiovascular. Com que el camp a través se centra en distàncies més curtes que les d'una marató normal, un dels avantatges addicionals d'aquesta pràctica és que és menys probable patir les lesions per sobreesforç que normalment es produeixen quan es corren molts quilòmetres a la setmana.

Contingut relacionat: Com pots augmentar la distància que corres sense tenir lesions, segons els experts

A més, com qualsevol tipus de running, entrenar-se correctament ajuda a prevenir lesions, comenta Grainger. "Com que la distància de la majoria de curses és de menys de 10 km, no cal que t'entrenis per córrer distàncies excessivament llargues. Corrent sessions d'entre 8 i 13 km en tindràs prou", afirma l'experta. "També és recomanable alternar entrenaments llargs i lents amb entrenaments d'intervals a ritme intens una o dues vegades per setmana. És a dir, corre un quilòmetre a ritme intens i, a continuació, un altre a un ritme tranquil".

Grainger comenta que també t'anirà bé córrer per pendents, però tingues en compte que la majoria de pendents de camp a través són suaus, així que no et preocupis gaire per la resistència ni l'explosivitat.

Grainger comenta que, com que el camp a través està dissenyat per treballar la velocitat més que la resistència, triar unes sabatilles que t'ofereixin molta tracció és molt important per aprofitar la màxima potència quan aixequis el peu de darrere en cada trepitjada. A més, aquest tipus de sabatilles solen ser lleugeres i amb un amortiment mínim, un altre factor que t'ajuda a augmentar la velocitat.

Per entrenar-se, molts corredors de camp a través prefereixen portar sabatilles de training (com ara les Pegasus) per a sessions llargues i entrenaments, però per a les competicions opten per sabatilles amb claus. És una qüestió de preferències, afegeix Grainger.

Si no has portat mai cap d'aquests models, l'experta recomana començar amb sessions curtes per adaptar-te a les sabatilles, perquè la teva trepitjada de running poc canviar una mica. A més, fer això també és important per ablanir les sabatilles una mica abans del dia de la cursa i fer que puguis sentir la màxima comoditat a la línia de sortida.

Text: Elizabeth Millard