Consulta el teu coach: "Com puc jugar amb un company que no em respecta?"

Hola, coach:

Hi ha un jugador al meu equip que em tracta com un zero a l'esquerra. De debò, no puc fer res bé si hi és ell. La setmana passada, vaig marcar un gol que ens va fer guanyar el partit, però em va renyar dient que era molt "egoista" per no haver-li passat la pilota a ell. Però en el partit anterior, en què sí que l'hi vaig passar, em va esbroncar per no haver aprofitat l'oportunitat i em va dir que tenia una "actitud dèbil". Es comporta com si intentés transmetre una actitud triomfadora, però ho fa d'una manera que em sento com un perdedor. No només em passa a mi, però: és un impresentable amb tot l'equip, i això crea un clima de malestar. Com puc treure'm de sobre les seves crítiques per concentrar-me en el joc?


Jugador fart que el critiquin

Jugador de futbol de 17 anys

Per començar, em sap greu que t'estigui passant això. És molt intimidant que et cridin i et parlin amb un to enfadat. Es pot crear un cercle viciós: quan critiquen cada moviment que fas, estàs a l'expectativa que t'ataquin. Penses que si passes la pilota, malament, però si no ho fas, també. Llavors et bloqueges i tens por de l'inevitable. I el teu rendiment se'n ressent.

Aquest tipus d'ambient tòxic pot contaminar el funcionament general d'un equip. M'he adonat que, quan alguns jugadors pateixen assetjament, també en fan als altres. Aquesta dinàmica es retroalimenta fins que aviat arriba un punt en què la negativitat i la frustració es converteixen en la norma, i això afecta el rendiment de tothom.

Aquest comportament no és tolerable en cap esport. Com a entrenador, crec que la teva manera de tractar els altres és més important que les medalles o els trofeus que guanyis. No és qüestió només de ser un bon atleta, sinó de ser una bona persona. Per això, començo totes les sessions explicant als jugadors el comportament que vull que tinguin i les conseqüències de no seguir les normes. I ningú n'està exempt: ni el golejador principal, ni el supercampió, ni, en el meu cas, els meus fills.

Em vaig fer entrenador perquè volia entrenar els meus fills, en Henrik, en Filip i en Jakob. Ara, els entreno en l'àmbit del running professional de mitja distància, però al principi fèiem esquí de fons i futbol.

De vegades, els meus fills (i no diré quins) han estat a l'altra banda d'aquesta situació i han tingut una actitud arrogant. Han estat ells els qui es dirigien als altres atletes amb un to negatiu durant o després dels esdeveniments, o en els entrenaments. Els he hagut de fer sortir del camp o de la pista i dir-los: "Aquesta no és manera de parlar als altres. Podràs tornar quan canviïs d'actitud". Part de la meva feina consisteix a evitar que els comportaments negatius arrelin a l'equip, així que no he dubtat mai a posar límits estrictes als meus fills.

També he de dir que l'assetjament no és exclusiu del món dels esports. En trobaràs en escoles, en oficines i fins i tot entre veïns. Tanmateix, el nivell d'adrenalina que s'adquireix en el punt àlgid d'una competició fa que la situació es pugui descontrolar més fàcilment.

Envia un correu electrònic a askthecoach@nike.com amb una pregunta sobre com pots millorar la teva actitud de cara a l'esport o la forma física.