Què és exactament l'eufòria del corredor?

La gent s'enamora del running per diverses raons. Per a algunes persones, es tracta d'una excusa per sortir i gaudir de l'aire lliure, mentre que d'altres se sentiran motivades per començar amb l'esport pels seus efectes a l'hora de cremar calories. Malgrat les diferències, allò en què molta gent coincideix és que aquest esport en concret ofereix una gran quantitat de beneficis per a la salut mental.

Inclús córrer entre 5 i 10 minuts al dia pot tenir un efecte positiu en la salut. Per això, molta gent es corda les sabatilles de running i surt al carrer amb regularitat. A mesura que guanyis comoditat durant l'exercici, segurament et sentiràs capaç de començar a augmentar gradualment els quilòmetres recorreguts per setmana. Abans que te n'adonis, potser estaràs posant-te objectius a llarg termini, com ara apuntar-te a la teva primera marató.

A mesura que augmentis la distància de les teves carreres, és possible, fins i tot, que experimentis l'anomenada "eufòria del corredor". No obstant això, és important assenyalar que no tots els runners la senten. Si ja gaudeixes dels beneficis de l'eufòria del corredor, possiblement et preguntaràs per què ocorre.

L'eufòria del corredor descriu un estat breu d'eufòria després d'una carrera. Aquest fenomen et pot deixar amb una sensació de calma i més relaxació de la que esperes normalment després d'un entrenament d'alta intensitat. Per exemple, en comptes d'acabar una carrera amb una lleugera sensació de desgast i cansament, l'eufòria del corredor et pot fer sentir amb molta energia després de la carrera.

Tot i que no és massa comú, si vols intentar experimentar-la, has de córrer almenys uns quants quilòmetres.

No és clar d'on va sorgir el terme inicialment, però hi ha una teoria segons la qual va ser adoptat pels científics als anys 70 per definir una sèrie de canvis psicològics que els corredors podien experimentar. Durant aquesta dècada, va ser més habitual veure runners amb aquest tipus de sensació única, ja que es va produir el primer boom del running recreatiu als Estats Units.

Al principi, s'agrupaven dins la definició de l'eufòria del corredor totes les alteracions mesurables de la química corporal, especialment les que milloraven l'estat d'ànim.

Tot i que l'eufòria del corredor produeix una sensació d'alegria extrema i alleujament, no sol durar massa. Pots imaginar-la com un esclat d'emocions fortes o un moment breu d'alegria intensa, més que com una emoció de llarga durada. No obstant això, a alguns corredors, aquesta sensació fugaç els motiva a continuar desafiant-se a si mateixos i a augmentar les seves distàncies i intensitat per poder experimentar la sensació de manera rutinària.

Hi ha diferents exercicis que poden fer que el cos alliberi endorfines, que són la substància química que produeix sensacions com ara la felicitat i el plaer. Poden actuar, fins i tot, com a analgèsic natural, la qual cosa és perfecta per als runners de distàncies llargues i per als que fan carreres exigents.

Al principi, es creia que les endorfines eren la causa principal de l'eufòria del corredor. Se sap que aquests neurotransmissors ajuden a reduir el dolor dels músculs, la qual cosa pot ser un dels efectes de l'eufòria del corredor. Així i tot, investigacions recents mostren que potser no es tracta de la causa.

Actualment, la ciència atribueix aquesta alegria exagerada que proporciona l'eufòria del corredor a un sistema del cos anomenat sistema endocannabinoide, que allibera químics coneguts com a endocannabinoides. A mesura que circulen pel flux sanguini, el cos comença a sentir-se més relaxat i, fins i tot, eufòric. I quan fas exercici, el nivell d'endocannabinoides augmenta.

Les sensacions produïdes per les endorfines i els endocannabinoides són similars, però la diferència més gran és fins a on poden arribar al cos. Les endorfines no poden passar des del torrent sanguini al cervell. Tot i que són microscòpiques, són massa grans per travessar la barrera hematoencefàlica. Però els endocannabinoides sí que ho fan. En altres paraules, els endocannabinoides poden arribar al cervell, mentre que les endorfines no.

La dopamina també té el seu paper

Un altre químic que cal afegir a la mescla de l'eufòria del corredor és la dopamina. Aquest neurotransmissor té fama de ser el químic que ens fa sentir bé. Allibera sensacions de plaer i millora lleugerament l'estat d'ànim, cosa que pot fer-te sentir com si haguessis fet una carrera perfecta.

També es produeixen pics de dopamina quan et passa alguna cosa molt bona. És com un sistema de recompensa del cos. Quan et permets el gust de menjar-te un bon tros de pastís de xocolata o t'enrojoles pels aplaudiments en guanyar un premi a la feina, això que sents és la dopamina.

Com que l'eufòria del corredor és producte de la química del cervell i dels químics del cos treballant tots junts en harmonia, no hi ha una manera específica de provocar aquesta sensació durant la carrera. L'única cosa que sembla certa és que fer carreres més llargues augmenta les possibilitats d'experimentar-la. Si vols comprovar si ets el tipus de persona que pot sentir eufòria amb el running, planifica una carrera d'almenys uns quants quilòmetres.

Però tingues en compte que, tot i això, no hi ha cap garantia que puguis experimentar aquesta sensació. I no passa res. Els científics encara no saben per què algunes persones poden experimentar-la, mentre que d'altres no. Fins i tot comencen a adonar-se que el running no és l'únic esport que pot provocar aquestes sensacions. Altres activitats aeròbiques, com ara el ciclisme i la natació, poden produir la combinació adequada de químics i reproduir la mateixa sensació que l'eufòria del corredor.

Les persones que experimenten aquesta sensació amb freqüència volen continuar sentint-la una vegada i una altra. A més, un dels beneficis més importants de sentir-se bé fent exercici és que comences a gaudir de l'entrenament. Per als corredors que s'entrenen per augmentar les seves distàncies setmanals i millorar la seva forma física, experimentar aquesta eufòria els pot motivar a continuar amb aquest treball. Pensar que sentiràs això al final d'una llarga carrera et pot motivar a exercitar-te més, però no hauria de ser la raó principal per començar a fer running.

El concepte d'eufòria de vegades pot tenir una connotació negativa. Però cal recordar que aquest fenomen és producte dels químics produïts naturalment pel cos. El sistema endocannabinoide no necessita cap ajuda externa per produir l'eufòria del corredor.

Alguns dels runners que l'experimenten poden sentir menys ansietat o dolor quan acaben la carrera. També poden treure més partit de l'entrenament quan la sensació de calma comença a aparèixer. Pel que fa als beneficis a llarg termini, no hi ha cap investigació que suggereixi que aquesta eufòria millora la salut en general (o, almenys, no ho fa per si mateixa).

No obstant això, hi ha nombrosos beneficis per a la salut associats al running.

L'eufòria del corredor és només la punta de l'iceberg pel que fa als beneficis del running o de qualsevol altre exercici aeròbic. Inclús si mai no l'experimentes, afegir una carrera de forma regular a la teva rutina d'entrenament pot ajudar-te a:

• Augmentar la flexibilitat i la mobilitat
• Enfortir el sistema immunitari
• Millorar la memòria i la concentració
• Millorar l'estat d'ànim general
• Mantenir la pèrdua de pes

Per tant, si sents extenuació després d'una carrera considerable en comptes de sentir-te amb força per fer cinc quilòmetres més, encara estaràs fent una cosa beneficiosa per al cos, i això és el més important.