Aquesta creativa està transformant la percepció de la moda africana des de Nigèria

"Vull que tothom pugui créixer i col·laborar". Aquest és l'objectiu principal per a Momo Hassan-Odukale, l'estilista i directora creativa de 24 anys que actualment treballa des de Lagos. Quan parla de la intenció de les seves creacions, la creativa és molt clara: "Vull dissenyar moda no només per a marques nigerianes, sinó per a companyies de [tota] l'Àfrica, per tal de donar a conèixer el treball dels artistes d'aquí, i no necessàriament a l'Occident".

Després de graduar-se a Central Saint Martins, l'escola d'art i disseny londinenca de fama mundial, Momo es va quedar a la ciutat per viure l'experiència de treballar al sector de la moda com a becària editorial i assistent d'estilisme. Però va tenir la precaució de no caure en el desgast habitual en el sector i, especialment entre les persones de la seva generació. "No vull que el treball m'esgoti", diu. "M'encanta la moda, malgrat tot, però només volia venir a Nigèria i exercir la meva passió des de casa, sense haver de passar per tots els reptes emocionals i psicològics ni per tot tipus d'estrès que implicaria treballar al món de la moda de Londres".

Però per a Momo hi va haver altres motivacions per tornar a Nigèria. A Lagos pot estar més a prop del talent local, que la motiva i la inspira. És per això que MOMO, el seu estudi creatiu, que ofereix serveis d'assessorament, estilisme i direcció creativa, va néixer el 2019. En aquesta entrevista, ens parla del seu viatge de Los Angeles a Londres i, després, a Lagos, i de com està treballant per canviar tant la percepció global com local de la moda africana.

[El meu rerefons és] transcontinental. Sé que les meves arrels són nigerianes, però vaig néixer a Los Angeles i vaig anar a l'escola a Anglaterra a partir dels 11 anys. He agafat coses d'aquí i d'allà. Viatjar és el que més m'ha influït. M'agraden molt la cultura i l'aprenentatge, anar a llocs i veure coses diferents que inconscientment podria aplicar al meu estil.

L'ànim de crear em mou. Òbviament, és la meva passió, i crec que neix de l'art com el primer tipus d'amor que vaig conèixer. A l'escola, vaig conèixer l'assignatura d'Història de l'Art, i amb ella vaig descobrir que podia crear, trobar-me a mi mateixa a través de maneres d'expressió diferents o creant experiències. Tot neix de l'emoció.

Hi ha l'escena musical, que té la seva pròpia moda. També hi ha els dissenyadors que es dediquen pròpiament a crear moda. Però hi ha una gran escletxa entre l'estètica de l'escena musical i el que fan els dissenyadors a Nigèria. Hi ha una paraula ("alté", que vol dir "alternativa"), que la gent utilitza des de fa temps. Crec que hi ha molta gent cansada d'aquesta paraula. Si tens una certa edat i quedes amb certes persones i estàs en el món de la música, llavors t'etiqueten com a "alté". Però això no vol dir que sigui una cosa dolenta.

Jo diria que ve dels anys 90 i és principalment per a dones. Botes altes, minifaldilla i samarretes retallades.

No necessàriament. La veritat és que no m'agrada estar-hi obligada, especialment perquè no porto peces tradicionals diàriament. Però, sense dubte, sí que porto moltes peces de dissenyadors i dissenyadores nigerians que, en poc temps, són capaços de redefinir l'estètica de l'estil autèntic nigerià. És a dir, la nostra roba tradicional que representa de quina part de Nigèria ets. Per a mi, això és el que representa l'estil original. No pot copiar els models occidentals. És la roba quotidiana que abans es feia servir, però que ara anomenem "tradicional". És el que portem als casaments. Estic contenta de treballar amb gent que explora el seu ofici amb noves tècniques, sense perdre de vista el procés de fabricació de la roba tradicional. Potser això es traduirà en el patró que s'usi per teixir la roba o en el tipus de material que es faci servir.

Crec que el problema de dir que ets dissenyadora africana és que la gent en té una idea preconcebuda. S'esperen que faci servir un estampat o un disseny determinats. Crec que tot el que estem tractant de fer ara ens demostra que només perquè siguis "dissenyadora africana" no vol dir que facis servir teixits de colors vius als teus dissenys. Segueixes sent dissenyadora tant si fas un vestit estructurat fet a mida com un vestit de dues peces. Es tracta, en primer lloc, de canviar la narrativa del que és africà i deixar anar totes les opinions estereotipades del que és l'Àfrica o de qui són els africans.

Vull ajudar a desenvolupar la infraestructura de la moda al continent de manera general. No crec que sigui cosa de mi o d'una sola persona. Si col·laboro com a estilista amb aquests dissenyadors, vull que altra gent pugui veure els seus dissenys i la qualitat del treball que poden assolir. És la necessitat de mostrar tot el que tenim i tot el talent que tenen. És l'única cosa que vull.

Crec que a Londres no podria haver conegut aquests creatius i dissenyadors ni establert una relació personal amb ells. Sí, crec que és important ser a casa i poder fer aquestes coses. Quan em vaig traslladar a Nigèria, ja tenia clar el meu objectiu aquí. Em feia preguntes com “On soc? On vull que estigui la meva base?” Vull que la meva base sigui al lloc d'on soc originària, i sé que aquesta decisió estava lligada al meu objectiu. En el futur, treballarem amb moltes marques per tota l'Àfrica. Vull viatjar pel continent constantment. Crec que el que vull fer i el que sento és el que en realitat tindrà un impacte en la meva vida. Aquí em sento així.