Noves maneres de triomfar
Megan i Sue
Sue Bird i Megan Rapinoe han definit l'èxit i la longevitat en l'àmbit dels seus esports respectius, però el llegat del seu projecte va molt més enllà.
Les atletes es converteixen en noves triomfadores quan inspiren els membres de la propera generació. En una xerrada especial amb Sue i Megan, aquestes dues atletes ens expliquen com va canviar l'esport les seves vides.
SUE: Per on començo?
MEGAN: Jo sempre acabo fent referència a un fet, i és que les dones atletes creixen en un entorn únic, sobretot les atletes d'elit. Llevat d'algunes experiències com la meva a la selecció dels EUA o la de la Sue a la WNBA i a la selecció de bàsquet, no és habitual que les atletes d'elit tinguin un contacte proper amb altres atletes femenines d'elit del mateix àmbit. Normalment ets tu sola o bé tu i una altra. Aquesta ha estat l'estructura que he tingut sempre jo.
SUE: Jo trobo que és una combinació de tot plegat. Estàs envoltada de persones que també són supercompetitives, i potser encara més agressives i ambicioses que tu. I, d'altra banda, hi ha la qüestió del que em defineix com a persona: qui soc, què em preocupa, quins valors tinc i com afronto les situacions, siguin les que siguin. L'esport m'ha ensenyat tot això i m'ha donat tota una filosofia de vida.
MEGAN: Al final, tot es reflecteix en la teva manera de conviure amb altres persones al món, i de gestionar el conflicte i les diferències d'opinió. Més enllà de l'espai segur que compartim, hi ha més gent que viu les mateixes experiències i et pot fer adonar que és totalment normal sentir-te com et sents. Per exemple, en el cas de tots els temes relacionats amb l'esport femení, com la falta de representació i d'inversió. Et pots trobar amb altres persones que se sentin o s'hagin sentit exactament igual que tu".
SUE: És una experiència compartida.
"[L'esport] crea un sentiment de comunitat i de pertinença a un grup. A més, et permet avançar, perquè notes que tens un sistema de suport al teu voltant [...]".
— Megan Rapinoe
MEGAN: Crea un sentiment de comunitat i de pertinença a un grup. A més, et permet avançar, perquè notes que tens un sistema de suport al teu voltant que comparteix els teus sentiments. Si combinem la perspectiva individual i els diferents orígens de cadascú, podem afrontar un món que no ha estat creat per a nosaltres i on sentim que no encaixem, i obrir-nos camí per arribar a ocupar l'espai que ens mereixem. A la nostra comunitat hi cap tothom: persones blanques, negres, heterosexuals, homosexuals, trans, etc. És igual si ets una persona supercompetitiva, tímida però amb ànim de competir, extravertida però gens competitiva... i així amb tot. Pots ser realment qui vulguis, i això és molt alliberador.
SUE: Et permet mostrar diferents parts de tu mateixa. Sents una certa incomoditat, però de manera positiva. Et fa desafiar els teus límits i llavors pots descobrir qui ets i de què ets capaç realment. Evidentment, en l'àmbit de l'esport aquest és el moment de la confrontació. T'adones de la situació quan la teva oponent ataca. Hi ha molta gent que no se sent a gust en aquest tipus de situacions i prefereix quedar-se a la seva zona de confort. Tothom ha sentit a dir allò de "t'has de sentir còmode amb la incomoditat". I en això consisteix l'esport, en poques paraules.
L'esport també va ajudar Sue i Megan a alçar la veu i els va oferir un espai on poden lluitar per demanar més representació, visibilitat i inversió pel que fa a l'esport femení.
MEGAN: O plantes cara i defenses els teus drets i els de les teves companyes en el món de l'esport en general o et quedes de braços plegats. Res no millorarà sol. Crec que la primera vegada que ho vaig entendre era força jove. Devia tenir 23 o 24 anys.
"Vaig començar a alçar la veu de més gran. Ens van ensenyar coses diferents i teníem expectatives diferents. Estàvem molt infravalorades. Crec que jo ja ho havia interioritzat en gran part. No de manera conscient, sinó que veia que les coses eren així".
— Sue Bird
Després de ser una parella visible durant dos anys en què totes dues es complementen mútuament, ara comencen a gaudir dels avantatges que s'obtenen sent un mateix.
SUE: En realitat, si pensem de manera egoista, és bo per a nosaltres. Crec que ens resulta molt positiu en l'aspecte individual viure la nostra veritat i crear aquest camí. És molt més fàcil dir-ho que fer-ho, i per això potser és una mica egoista en aquest sentit. Però després sorgeixen unes conseqüències, i és que la gent ja no ens veu necessàriament com un referent, sinó que s'adona que no som les úniques, i llavors ja no els fa tanta por. La gent se sent intimidada per moltes coses perquè no les coneix prou, no les ha vist prou o no hi ha gaires persones que les facin. Podríem posar molts exemples. I el fet que dues persones es dediquin senzillament a viure pot fer que moltes altres se sentin segures per mostrar la seva autèntica realitat.
Directora: Aimee Hoffman, @aimeekhoffman
Director: Basil Fauchier, @basilfauchier
Fotògrafa: Sophia Wilson, @phiawilson
Fotògrafa: Evie Lane, @evie__lane
"Felicito de tot cor les persones pioneres, perquè, encara que elles iniciessin el camí, no van poder viure com nosaltres. Crec que forma part de la nostra responsabilitat seguir aplanant el camí".
— Megan Rapinoe
MEGAN: Estem molt contentes i emocionades, i volem que la gent ho vegi, sobretot els més joves. Ens fa molta il·lusió la quantitat de gent que ve a parlar amb nosaltres: un noi o una noia homosexual, els pares d'un noi o una noia homosexual, pares o mares homosexuals o gent gran. Per cert, felicito de tot cor les persones pioneres, perquè, encara que elles iniciessin el camí, no van poder viure com nosaltres. Crec que també forma part de la nostra responsabilitat seguir aplanant el camí. La companya de la Sue no va sortir de l'armari, és que mai va ser a dins. Un dia, estàvem mirant el seu Instagram i vam veure que havia publicat una foto amb la seva xicota. Vam pensar: "Ha sortit de l'armari?". Doncs no, és que no ho havia de fer. Va ser ella mateixa i prou.
SUE: Quin moment, aquell!
MEGAN: Estem molt contentes i emocionades, i volem que la gent ho vegi, sobretot els més joves. Ens fa molta il·lusió la quantitat de gent que ve a parlar amb nosaltres: un noi o una noia homosexual, els pares d'un noi o una noia homosexual, pares o mares homosexuals o gent gran. Per cert, felicito de tot cor les persones pioneres, perquè, encara que elles iniciessin el camí, no van poder viure com nosaltres. Crec que també forma part de la nostra responsabilitat seguir aplanant el camí. La companya de la Sue no va sortir de l'armari, és que mai va ser a dins. Un dia, estàvem mirant el seu Instagram i vam veure que havia publicat una foto amb la seva xicota. Vam pensar: "Ha sortit de l'armari?". Doncs no, és que no ho havia de fer. Va ser ella mateixa i prou.
SUE: Quin moment, aquell!
Uneix-te a Megan, Sue i Nike en el projecte Play New. Som-hi.