La història d'Air Max 1

Les cambres Air funcionen com un trampolí (imatge anterior): quan les pitges amb el taló, t'impulsen cap amunt. Gràcies a aquestes unitats, pots caminar i córrer més còmodament, ja que absorbeixen els impactes quan els talons toquen a terra. Tanmateix, si la cambra d'aire no era visible, "era difícil que la gent entengués què comportava l'Air", explica Tinker. A principis dels anys 80, els enginyers de Nike van intentar resoldre aquest problema jugant amb prototips que tenien una unitat Air visible, però els conceptes de disseny i tecnologia no estaven preparats per a aquell moment.

Llavors, Nike va enviar Tinker a París perquè s'inspirés. París és una ciutat coneguda pels edificis luxosos i daurats, però va ser un altre tipus de construcció la que va cridar l'atenció de Tinker: el Centre Pompidou, que és únic, perquè està dissenyat com si estigués del revés. Des de fora de l'edifici es veu tot: la calefacció, la ventilació, els ascensors i fins i tot les canonades, pintades de colors vistosos.

Tinker es va inspirar en aquella estructura i va començar a pensar com podia mostrar la unitat Nike Air en unes sabatilles que s'acabarien convertint en les Air Max 1. Va tornar a l'oficina central de Nike i es va posar a imaginar i a fer esbossos de diferents idees. Finalment, en va sorgir un en què retallava part de l'entresola per donar a conèixer la cambra Air. Al mateix temps, el laboratori Air de Nike va descobrir innovacions increïbles, que van permetre fer realitat el concepte de disseny de Tinker.

L'any 1987, van néixer les Air Max 1, que van generar una gran passió pel sistema d'amortiment icònic de Nike.

Aquestes sabatilles es van acabar convertint en un dels dissenys més emblemàtics de la història de Nike, i Tinker Hatfield es va consagrar més tard com un dels millors dissenyadors de calçat del món.