Consulta el teu coach: com pots adoptar una mentalitat d'equip

Hola, coach:

Formo part de l'equip femení de natació del meu institut i som molt bones. Hem guanyat molts esdeveniments d'equip, però també competim entre nosaltres en curses individuals. Algunes de les meves companyes són les meves millors amigues, però un cop som a la piscina, només puc pensar a superar-les. M'obsessiona tant ser la millor que estic començant a perdre la mentalitat d'equip. Sempre penso en formes de passar al davant de les meves companyes i, fins i tot, no m'agrada parlar amb elles sobre què faig quan no soc a la piscina, com per exemple què menjo, els entrenaments extra que faig i les hores que dormo. Sé que la meva actitud és egoista i em fa sentir molt malament. A més, aquestes preocupacions estan començant a afectar el meu rendiment. Puc ser una bona companya i també la millor nedadora de l'equip?

Nedadora que etziba els altres amb la seva braçada
Nedadora de 16 anys

Si visites una de les meves escoles de running, veuràs que els atletes s'entrenen en grups, però sempre tenim en compte que un grup està format per individus. De fet, el primer que faig quan ve un nou atleta és conèixer-lo personalment: m'agrada saber quins són els seus punts forts, què ha estudiat i quina és la seva motivació per competir. Això em permet personalitzar el meu estil d'entrenament per ajudar cada atleta a establir i aconseguir els seus objectius.

He descobert que els atletes poden acostar-se més als seus objectius individuals quan treballen en equip. Al running, per exemple, si un atleta vol millorar la resistència i el control, entrenar amb quatre o cinc corredors pot ajudar molt. Quan ens sentim part de l'equip i no ens obsessiona la idea de superar els altres aprenem a conservar l'energia, a competir durant més temps i a adaptar la nostra estratègia en funció de la situació.

Sembla que vols ser millor que tothom quan t'entrenes i competeixes. Això no sempre és bo.

Imagina que un corredor que fa 5.000 metres en 13 minuts i 30 segons participa en una competició on el 20 % dels atletes corren la mateixa distància en menys de 13 minuts. Hauria de preocupar-se el corredor d'aquest 20 %? No, hauria de centrar-se a millorar de manera realista i aconseguir un temps de 13 minuts i 20 segons. Si et marques els teus objectius en funció de les capacitats d'altres persones, pots acabar fent un sobreesforç i marcant-te dates límits impossibles d'aconseguir. Això augmenta les possibilitats de patir una lesió, perdre la motivació o tenir un bloqueig mental.

D'altra banda, si et concentres en allò que tu pots fer, et trauràs un pes de sobre. Fins i tot durant les competicions de molta pressió, et recomano que pensis: "Aquesta és una oportunitat perfecta per anar més enllà i millorar el meu rendiment". Així, t'adonaràs que no has de ser millor que ningú, només has de ser millor que ahir. Aquesta reflexió t'ajudarà a gaudir també de les victòries de les teves companyes.

Vaig començar a ser entrenador quan encara era corredor professional. De vegades, entrenava companys d'equip amb qui competia de manera individual. Vaig acabar entrenant un d'aquests companys, Bernard Barmasai, que va aconseguir el rècord mundial en cursa d'obstacles el 1997. I, per cert, en la mateixa carrera jo vaig batre el meu propi rècord personal.

Que si vaig sentir enveja que Bernard guanyés la medalla d'or? És clar que no. Emocionalment, vaig guanyar, perquè vaig sentir que jo també formava part de la seva victòria. A més, vaig enorgullir-me moltíssim de la meva fita personal, perquè sabia que ho havia donat tot. Et prometo que si et centres a alliberar tot el teu potencial, sentiràs la màxima satisfacció sigui quin sigui el resultat final.

Ara bé, no t'acontentis sempre amb qualsevol cosa. De vegades fa falta una mica "d'egoisme" per arribar lluny. Si sents que no et donen oportunitats suficients d'entrenar-te de manera individual, et recomano que parlis amb el teu entrenador.

Quan anava a la universitat vaig viure una experiència semblant a l'equip universitari de camp a través. L'entrenament del matí acabava just abans de la primera classe del dia, i això era massa tràfec per a nosaltres. Vam anar en equip a dir-li a l'entrenador que preferíem entrenar-nos de manera individual. Al principi no li va convèncer la idea, però li vam prometre que quan arribés el moment rendiríem al màxim. Finalment, amb molt de treball individual, el nostre equip va guanyar la resta d'equips.

Veus? Entrenar-te en equip t'ajuda a millorar a nivell individual, i entrenar-te de manera individual ajuda a millorar el rendiment del teu equip. Triïs l'estratègia que triïs a llarg termini, recorda sempre que la teva competència principal ets tu mateixa. I si guanyen els altres membres de l'equip, tindràs més motius encara per celebrar victòries.

Coach Sang