En bona companyia: "Marchistas"
Comunitat
Aquest equip de marxa atlètica de Guatemala mostra com l'esport ha passat a formar part de la identitat nacional.
En bona companyia és una sèrie sobre equips i clubs que desafien el sistema establert en els seus esports.
A Texas, és el futbol americà. Al Brasil, el futbol. A Guatemala, la marxa atlètica és l'esport més important. La popularitat de la marxa al país va augmentar el 2012, després que Erick Barrondo guanyés la medalla de plata en els 20 km a Londres, la primera medalla en una competició internacional d'aquesta mena de la història de Guatemala. Des d'aquell moment històric, la marxa va passar a formar part de la consciència nacional com un mètode perquè els més joves prosperin i aspirin a un futur millor.
Des de l'esquerra: Abner Pop, Zoe Ruiz, Diana Ruiz, Esmeralda Tiul, Pamela Ruiz
Les regles són fàcils. La tècnica correcta és caminar tan ràpid com puguis des de la línia de sortida fins a la línia de meta, mantenint un peu a terra i la cama amb què fas la gambada sempre estirada. Així, se sincronitzen els braços i els malucs perquè no tinguis la temptació de "balancejar-te" per guanyar velocitat. Per als espectadors, aquest gest pot ser estrany de veure, però el moviment dinàmic dels malucs és natural per a la majoria de les persones de Guatemala, perquè han crescut ballant merengue. De fet, algunes persones diuen que la marxa és com ballar merengue durant 20, 30 o 50 quilòmetres.
Des de l'esquerra: Yasuri Palacios, María Peinado, Pedro López, José Oliva, Lisbeth López
Des de l'esquerra: Abner Pop, Pamela Ruiz, Juan Coy
Des de l'esquerra: Yasuri Palacios, María Peinado, Pedro López, José Oliva, Lisbeth López
Des de l'esquerra: Abner Pop, Pamela Ruiz, Juan Coy
Abans de la medalla d'Erick, la marxa era un esport que practicaven majoritàriament les forces militars de Guatemala. La consciència nacional associava la marxa a guerra, conflictes civils i por. Ara, el país té diversos equips de marxa, alguns fins i tot amb atletes de només sis anys, i la majoria dels membres dels equips són de barris de classe treballadora (el 50 % de la població de Guatemala viu en la pobresa). La connotació ha canviat: practicar marxa proporciona esperança i és una manera de tenir un futur millor.
Dels 24 atletes del país que es van classificar per al campionat internacional de 2020 a Tòquio, nou eren de marxa. Dir que aquest esport és l'eix nacional seria un eufemisme. Durant els deu anys de carrera esportiva d'Erick Barrondo, el govern de Guatemala va invertir gairebé vuit milions de GTQ (aproximadament, 900.000 €) en entrenar-lo i patrocinar-lo. Molts atletes joves de marxa reben una beca mensual per a l'educació i per a les despeses diàries. La població guatemalenca veu la marxa com una oportunitat per tenir un futur millor i com una manera de trencar el cicle de la pobresa a poc a poc.
Molts atletes de marxa s'entrenen pels carrers de Guatemala. Des de l'esquerra: Juan Ortíz, Glendy Teletor, Yasuri Palacios, Yaquelin Teletor, Lisbeth López, María Peinado
A més de l'esperança i els beneficis físics que proporciona l'esport, la marxa és més accessible que molts altres esports, i uneix d'una manera única generacions guatemalenques de famílies, amics i veïnats com només l'esport d'equip pot fer-ho. Tot i que pot semblar un esport individual, la marxa es practica en un entorn d'equip que és obligatori per a l'experiència i per triomfar en l'esport. L'entrenament consisteix a recórrer distàncies, de vegades de fins a 30 quilòmetres, i l'equip es passa tres hores caminant, cosa que fa que, inevitablement, es converteixin en una família. A l'equip del nostre vídeo hi ha atletes amb orígens diversos, amb un ampli ventall d'edats (de 6 a 25 anys) i amb moltes distàncies diferents recorregudes. Sense importar d'on venen, els connecta la passió per l'esport i la determinació per tenir sempre un peu a terra.
[Esquerra] Des de l'esquerra: Yaquelin Teletor, Gaby Sica, María González, Katherine Marroquín, María Peinado, Lisbeth López, Yasuri Palacios, Glendy Teletor, Sergio Perez, Bryan Matías, Pedro López, Juan Ortíz, José Oliva
[Esquerra] Des de l'esquerra: Yaquelin Teletor, Gaby Sica, María González, Katherine Marroquín, María Peinado, Lisbeth López, Yasuri Palacios, Glendy Teletor, Sergio Perez, Bryan Matías, Pedro López, Juan Ortíz, José Oliva [Dreta] En sentit horari des de l'esquerra: Katherine Marroquín, María González, Sergio Perez, Gaby Sica, José Oliva, Ronin Ortiz, Juan Ortíz, Lisbeth López, Pedro López, Yaquelin Teletor, Bryan Matías, Glendy Teletor, María Peinado, Yasuri Palacios
En sentit horari des de l'esquerra: Katherine Marroquín, María González, Sergio Perez, Gaby Sica, José Oliva, Ronin Ortiz, Juan Ortíz, Lisbeth López, Pedro López, Yaquelin Teletor, Bryan Matías, Glendy Teletor, María Peinado, Yasuri Palacios
Coneix l'equip
Juan Ortíz, José Oliva, Bryan Matías
Bryan Matías
Juan Ortíz, José Oliva, Bryan Matías
Bryan Matías
"Quan competeixo, sento la passió per Guatemala. La passió per enfrontar-me als meus rivals per guanyar una medalla, i per esforçar-me pel meu futur i pel del meu país".
Bryan Matías, 16 anys
Campió de la Copa Panamericana del 2021
"Vull fer història, pel meu país i per mostrar a les nenes i a les dones que cada objectiu que es proposin, tant se val si és gran o petit, el poden aconseguir".
Yasuri Palacios, 21 anys
Rècord del campionat de l'associació d'atletisme d'Amèrica del Nord, Amèrica central i el Carib (NACAC)
"La marxa m'ha donat l'oportunitat d'interaccionar amb diferents persones, i això ha canviat la manera en què veig la vida. Quan algú necessita ajuda, sempre som al seu costat. Quan entra algú nou a l'equip, li ensenyo tot el que sé. Quan ha de millorar els temps, li dic, 'Vine, que t'ensenyo com fer-ho".
Yaquelin Teletor, 16 anys
Medallista de bronze de la Copa Panamericana del 2021
"M'agrada aprendre, i m'agraden molt els esports perquè m'entreno amb el meu tiet. Mai no he competit, perquè diuen que soc massa petita per fer-ho, però cada cop que m'entreno, em sento com si guanyés".
Zoe Ruiz, 6 anys
L'esportista de marxa més jove que s'entrena a l'equip de Cobán
"M'emociono cada cop que competeixo perquè m'alegra molt representar el meu barri i el meu país. És un gran honor. Sempre he pensat que cada cop que m'esforço és un pas més que m'acosta al pòdium dels jocs".
Abner Pop, 14 anys
Medallista de plata centre-americà
"Les oportunitats són per als qui hi creuen. Els somnis no tenen data de caducitat".
Glendy Teletor, 19 anys
que ha fet marxa amb la seva germana, la Yaquelin, durant nou anys
Lisbeth López
Des de l'esquerra: Lisbeth López, Juan Ortíz
Lisbeth López
Des de l'esquerra: Lisbeth López, Juan Ortíz
"Em motivo quan competeixo. Miro al meu voltant, veig la gent cridant i donant suport, i em fa emocionar-me perquè represento el meu país i el meu equip. Hi ha una energia molt pura en aquest esport. Lluitem pels nostres objectius i eliminem tots els obstacles que podem".
Lisbeth López, 15 anys
Medallista de plata del campionat de l'associació d'atletisme d'Amèrica del Nord, Amèrica central i el Carib (NACAC)
"El que més m'agrada de la marxa és que estic en un equip que no només és un equip: és una família. No veig l'entrenament com un esport, el veig com la meva feina diària".
Pedro López, 20 anys
Medallista d'or del campionat de l'associació d'atletisme d'Amèrica del Nord, Amèrica central i el Carib (NACAC)
Ronin Ortiz
Des de l'esquerra: Ronin Ortiz, Mirna Ortiz
Ronin Ortiz
Des de l'esquerra: Ronin Ortiz, Mirna Ortiz
"M'agrada que la meva mare em vingui a veure quan m'entreno perquè vegi que gràcies al seu exemple i al de la meva família, soc marxista. La meva mare, la seva parella [Erick Barrondo] i els meus cosins ja són professionals. Des que era petit m'he entrenat i sempre m'ha agradat veure com s'entrenava la meva família. Ara m'agrada saber que, tot i que tot just he començat, tinc una història amb l'esport".
Ronin Ortiz, 13 anys
Marxista de primer any i fill de l'esportista Mirna Ortiz
"Abans de començar amb la marxa, gairebé no tenia somnis. Aquest esport em va ajudar a descobrir què volia realment. Abans de començar amb aquest esport i aquesta comunitat, escoltava els altres i em deixava influenciar amb facilitat, però ara tinc més clar qui vull ser".
Gabby Sica, 11 anys
Marxista principiant
"A Guatemala no som gaire bons en futbol, i em vaig adonar que podia ser millor amb la marxa. Em van inspirar la meva tieta i el meu cosí, que han anat a les competicions internacionals. Em costa una mica el moviment dels malucs, però aquest esport forma part de la meva genètica. L'havia de fer".
Juan Ortíz, 15 anys
Jugador de futbol que s'ha passat a la marxa
Des de l'esquerra: Yasuri, José Oliva, María Peinado, Lisbeth López, Pedro López
Text: Julio Serrano Echeverría
Fotografia: Juan Brenner
Vídeo: Juan Brenner, Paolo Giron