En bona companyia: "Marchistas"

Les regles són fàcils. La tècnica correcta és caminar tan ràpid com puguis des de la línia de sortida fins a la línia de meta, mantenint un peu a terra i la cama amb què fas la gambada sempre estirada. Així, se sincronitzen els braços i els malucs perquè no tinguis la temptació de "balancejar-te" per guanyar velocitat. Per als espectadors, aquest gest pot ser estrany de veure, però el moviment dinàmic dels malucs és natural per a la majoria de les persones de Guatemala, perquè han crescut ballant merengue. De fet, algunes persones diuen que la marxa és com ballar merengue durant 20, 30 o 50 quilòmetres.

Abans de la medalla d'Erick, la marxa era un esport que practicaven majoritàriament les forces militars de Guatemala. La consciència nacional associava la marxa a guerra, conflictes civils i por. Ara, el país té diversos equips de marxa, alguns fins i tot amb atletes de només sis anys, i la majoria dels membres dels equips són de barris de classe treballadora (el 50 % de la població de Guatemala viu en la pobresa). La connotació ha canviat: practicar marxa proporciona esperança i és una manera de tenir un futur millor.

Dels 24 atletes del país que es van classificar per al campionat internacional de 2020 a Tòquio, nou eren de marxa. Dir que aquest esport és l'eix nacional seria un eufemisme. Durant els deu anys de carrera esportiva d'Erick Barrondo, el govern de Guatemala va invertir gairebé vuit milions de GTQ (aproximadament, 900.000 €) en entrenar-lo i patrocinar-lo. Molts atletes joves de marxa reben una beca mensual per a l'educació i per a les despeses diàries. La població guatemalenca veu la marxa com una oportunitat per tenir un futur millor i com una manera de trencar el cicle de la pobresa a poc a poc.

A més de l'esperança i els beneficis físics que proporciona l'esport, la marxa és més accessible que molts altres esports, i uneix d'una manera única generacions guatemalenques de famílies, amics i veïnats com només l'esport d'equip pot fer-ho. Tot i que pot semblar un esport individual, la marxa es practica en un entorn d'equip que és obligatori per a l'experiència i per triomfar en l'esport. L'entrenament consisteix a recórrer distàncies, de vegades de fins a 30 quilòmetres, i l'equip es passa tres hores caminant, cosa que fa que, inevitablement, es converteixin en una família. A l'equip del nostre vídeo hi ha atletes amb orígens diversos, amb un ampli ventall d'edats (de 6 a 25 anys) i amb moltes distàncies diferents recorregudes. Sense importar d'on venen, els connecta la passió per l'esport i la determinació per tenir sempre un peu a terra.

Bryan Matías, 16 anys
Campió de la Copa Panamericana del 2021

Yasuri Palacios, 21 anys
Rècord del campionat de l'associació d'atletisme d'Amèrica del Nord, Amèrica central i el Carib (NACAC)

Yaquelin Teletor, 16 anys
Medallista de bronze de la Copa Panamericana del 2021

Zoe Ruiz, 6 anys
L'esportista de marxa més jove que s'entrena a l'equip de Cobán

Abner Pop, 14 anys
Medallista de plata centre-americà

Glendy Teletor, 19 anys
que ha fet marxa amb la seva germana, la Yaquelin, durant nou anys

Lisbeth López, 15 anys
Medallista de plata del campionat de l'associació d'atletisme d'Amèrica del Nord, Amèrica central i el Carib (NACAC)

Pedro López, 20 anys
Medallista d'or del campionat de l'associació d'atletisme d'Amèrica del Nord, Amèrica central i el Carib (NACAC)

Ronin Ortiz, 13 anys
Marxista de primer any i fill de l'esportista Mirna Ortiz

Gabby Sica, 11 anys
Marxista principiant

Juan Ortíz, 15 anys
Jugador de futbol que s'ha passat a la marxa