Actitud imparable

Quan vas tenir el teu primer contacte amb el bàsquet i per què vas triar aquest esport?

A'JA: Ja era grandeta. Vaig començar amb 13 anys i, com que no era gaire bona, passava molt de temps a la banqueta. Als 15 anys tot va canviar. El meu pare em va comprar una cistella i vaig començar a enamorar-me del meu equip, del vincle que teníem i de les victòries. M'entrenava fins ben entrada la nit i feia servir els fars del cotxe de la mare per il·luminar la zona i, de vegades, jugava fins que s'esgotava la bateria. A ella no li feia gràcia però era l'única forma de practicar.

Alguna vegada havies pensat que ser atleta et convertiria en una persona influent? Què vols aconseguir quan et fas escoltar?

A'JA: És increïble, però he trigat tot aquest darrer any a adonar-me de la influència que tenim les dones de la WNBA. La gent estava expectant per veure què dèiem o què fèiem. Això és molt impactant. El meu objectiu és alegrar la vida de totes les noies joves negres i inspirar-les a apuntar ben alt. Jugar a bàsquet professionalment em va donar la seguretat per centrar-me en la meva vida dins i fora de la pista. Crec que no hauria trobat la meva veu ni el meu esperit i no seria com soc sense el bàsquet. Aquest esport m'ha ajudat a obrir una porta, però jo li he pogut donar el meu toc personal.

Com et sents fent de líder quan guanyar és el centre de totes les mirades?

A'JA: La victòria sempre és l'objectiu de cada moviment. Al cap i a la fi, no m'importa el que pensi la gent perquè estic defensant allò en què crec. Recordo que, des de petita, la mare sempre em deia: "fes-te respectar". Quan tens una plataforma com aquesta pots arribar a moltes persones i això és meravellós. Si defenses coses en què creus, pots ser imparable.

Quin consell sobre la individualitat donaries a la generació més jove?

A'JA: No cal arribar a la vicepresidència, ser atleta professional ni dedicar-se a la medicina. Sigues 100 % tu. I sempre que ho facis i siguis fidel al teu esperit, sentiràs tota la teva força. No demanis disculpes per ser com ets i arribaràs lluny. Aquesta nova generació té molta valentia, és molt resistent, real i forta. Uneix-te al moviment i sigues responsable. Jo em faig més valenta i segura cada vegada que una noia negra diu que m'admira o que vol ser com jo.

La teva veu ara té més ressò. Com creus que ha influït això en el tipus de jugadora que ets actualment?

A'JA: El bàsquet és el meu escenari. Ningú pot fer el mateix que jo quan surto a la pista i això m'encanta. Estic evolucionant i deixant sortir les meves ales. Sento que estic volant molt alt. Jugo perquè puguem aconseguir el respecte que mereixem i no abaixaré el cap davant de ningú a la pista i encara menys fora d'ella.

Com creus que el teu llegat aplanarà el camí a futures generacions d'atletes?

A'JA: Mai m'hauria imaginat que amb 24 anys deixaria un llegat. La veritat és que, fins i tot, em costa pensar que algunes noies joves vulguin ser com jo. El llegat no tracta sobre mi, sinó de la gent que em segueix. La meva comesa és parlar sobre el que crec i no puc complaure tothom, perquè deixaria de ser jo mateixa. No soc la típica representació de noia negra, soc una dona negra i estic orgullosa de la meva identitat. No demanaré disculpes per això. Aquesta és la meva plataforma per ajudar les properes generacions de noies negres a no ocultar qui són.