Hi havia una vegada una nena que es deia Chaima que va acompanyar el seu germà gran a un entrenament de taekwondo. Tot i que a la classe només hi havia nens, l'instructor va animar-la a unir-s'hi. No va ser fàcil. El taekwondo implica pegar i donar puntades de peu, i els nens, que eren més grans que la Chaima (que només tenia 9 anys) en tots els sentits, la van tirar a l'estora moltes vegades. Aquell dia, la Chaima va tornar a casa amb morats i la determinació d'aprendre a combatre.

La Chaima era una nena tímida. Com que va créixer a un suburbi aïllat i pobre del nord de França, va passar molt de temps sola i tranquil·la a la seva habitació. Però, quan va descobrir el taekwondo, va començar a provar altres esports com l'handbol, la gimnàstica i el futbol i va descobrir com de valenta i competitiva podia arribar a ser. A la Chaima li agradava guanyar.

El taekwondo requereix molta concentració. "Vaig aconseguir molta fortalesa mental. Això m'ha ajudat a adaptar-me a qualsevol esport", afirma la Chaima. A més, aquesta pràctica també ensenya a tractar amb respecte els oponents. Tot i que al taekwondo es donen cops de puny i puntades de peu, les persones que practiquen aquest esport estan entrenades per no fer-se mal mai. La Chaima va aprendre de seguida que, encara que els partits de taekwondo semblen una baralla, més aviat són un ball.

La Chaima també fa servir aquests aprenentatges fora de l'estora, com a entrenadora de Sports dans la Ville, una organització sense ànim de lucre que ajuda dones joves a accedir a oportunitats esportives i laborals. La Chaima veu els esports com un pont i considera que la seva feina és com la d'una arquitecta.

"Els entrenadors poden influir molt en la vida d'un nen o una nena", afirma. "Per això, m'entrego totalment a les meves alumnes. M'entreno amb elles, lluito per elles i són la meva inspiració.