Carta a la meva jo del futur
Episodi 1: Issey Kyson
Hola, Issey del futur!
Com estàs? Encara corres?
Espero que no llegeixis aquesta carta abans de les 10:00 del matí (perquè no et deus pas llevar fins a aquesta hora, oi?). També espero que t'estiguis preparant per a tot un dia ple de tot el que més t'agrada: running, ciència, banys calents i temps amb la família.
Tinc moltes ganes de saber com va anar tot amb l'esforç per canviar el pla d'estudis d'educació física. Ara s'ensenyen més a les noies els efectes de la pubertat en l'esport? Pots acompanyar-les i motivar-les perquè continuïn movent-se com van fer la Lina i la Laviai Nielsen amb mi?
Espero que et recordis de ser amable amb tu mateixa. Intento constantment ensenyar a les adolescents com jo que no passa res si falles, però de vegades em costa recordar-m'ho a mi mateixa.
Em puc estressar i atabalar quan se m'acumulen els deures de l'escola, el running i tota la resta, i sovint me'n dono la culpa, tot i que no ho hauria de fer. Espero que en el futur recordis que has d'anar al teu propi ritme. Independentment dels obstacles que trobis (tant a la pista com en el dia a dia), segur que al final aconsegueixes els teus objectius.
"Intento constantment ensenyar a les adolescents com jo que no passa res si falles, però de vegades em costa recordar-m'ho a mi mateixa".
Vinga, ja et deixo marxar. Estic segura que el gos del futur et deu demanar que el portis a passejar, o potser els amics t'esperen per anar a córrer. Però abans que te'n vagis, et vull donar alguns consells:
Continua corrent per la passió que t'omple.
Continua passejant pel bosc per la pau que et dona.
Continua descobrint-ho tot sobre l'espai per la curiositat que et desperta.
Estima el teu cos tingui l'aspecte que tingui. Recorda tot el que t'ha ajudat a aconseguir.
Has assolit grans objectius i encara et queda molt per fer.
Amb afecte,
Issey xx