Pren la iniciativa amb Ara Cho
Ara Cho (@aracho216) és una ballarina i coreògrafa de Seül. És membre del centre de dansa 1MILLION (@1milliondance), on ensenya el seu estil ferotge amb moviments ràpids que reten homenatge a la tradició, alhora que porta la dansa més enllà. Hem parlat amb ella per examinar la filosofia que hi ha darrere dels seus moviments i de les seves eleccions de roba.
Quina va ser la primera cosa que et va atreure de la dansa i com vas començar?
Quan estava al segon any d'universitat, em vaig emocionar amb una actuació d'un grup de dansa que vaig veure per casualitat. Després d'això, vaig començar a aprendre a ballar en un grup de breakdance molt conegut, el "T.I.P. Crew".
La dansa ha canviat la meva vida completament. Ha canviat la meva personalitat passiva i introvertida, i m'ha convertit en una persona amb més energia, independent i més segura. Vaig decidir convertir-me en ballarina professional malgrat que, dins la societat coreana, els estudis superiors i acadèmics són molt importants. Ho vaig fer perquè volia compartir allò que havia experimentat, l'energia positiva de la dansa, amb el nombre més gran de persones possible.
Pots explicar-nos com t'expresses de manera personal a través del moviment? És una cosa que et va sorgir de manera natural o ho vas haver d'aprendre?
No vaig aprendre a expressar-me a través del moviment, em va sortir de manera natural. Crec que a molts ballarins els hi passa el mateix perquè la dansa és una forma genial d'expressar-te. Surt naturalment: és impossible no reflectir el teu jo interior en el teu estil de dansa.
Com definiries el teu estil personal i quina influència té la dansa sobre la roba que portes?
El meu estil personal és femení i fort a la vegada. He desenvolupat aquest estil perquè m'ajuda a expressar la meva personalitat a través dels moviments i també ressalta la meva força física.
Ets una de les caps creatives de 1MILLION, com trobes l'equilibri entre ser fidel a tu mateixa alhora que fas de referent per a la pròxima generació?
Em centro en crear hàbits petits però saludables per progressar. Intento establir pautes diàries com ara una rutina d'entrenament regular, una planificació setmanal o aplicar un pensament creatiu. Poden semblar coses petites però aquestes rutines marquen una gran diferència a llarg termini si es fan de manera constant.
Què has vist en els teus alumnes i en altres ballarins de tot el món que et fa sentir optimisme de cara al futur?
Tant els meus estudiants com els ballarins d'arreu del món són molt versàtils. No consideren la dansa únicament com un moviment del cos. També la veuen com una forma d'autoexpressió i una oportunitat per crear un estil únic dins les tendències actuals.
En comptes de dependre d’altres o del seu entorn, aquests ballarins tenen suficient passió per a evolucionar i tenir èxit pel seu propi mèrit, i això crea una sinergia molt forta. Crec que la seva feina té una influència positiva molt gran en el desenvolupament de la cultura.
Com veus la possibilitat que el breakdance es converteixi en un esport olímpic l'any 2024? Et sembla que la dansa, en tots els seus estils, s'està fent més reconeguda? I en cas afirmatiu, què significa això per a tu?
Estic molt emocionada per la possibilitat que el breakdance sigui un esport olímpic. Crec que és una oportunitat magnífica per involucrar-se en un sistema ben organitzat i que es reconegui de forma més general. Sigui com sigui, espero que la llibertat d’expressió de la dansa no es torni massa definida.
Gràcies a les xarxes socials, les competicions de dansa són més accessibles i un major nombre de persones s'està implicant. Crec que és important que la dansa sigui una cosa per compartir amb totes les persones i no només per a experts.
En quins llocs inesperats trobes la inspiració a l'hora de crear?
Sovint m'inspiro en dissenys d'interiors. Les estructures interessants o els patrons, com ara els mapes del metro, capturen un sentit de l'espai particular i m'inspiren per crear la composició i la fluïdesa d'una coreografia.
Els estudis indiquen que el percentatge de noies que abandonen els esports és el doble que els nois. Què diries a algú que està lluitant per trobar la confiança per continuar practicant la seva activitat favorita?
Crec que tothom té el seu propi camí. Si creus amb fermesa en allò que fas, tindràs èxit siguin quins siguin els obstacles que et trobis. No pots dir mai que no hi ha una possibilitat.
Fa falta molt de valor per sortir amb un look atrevit. On trobes el coratge per mantenir-te fidel a tu mateixa?
Com a coreògrafa i ballarina, experimento amb diversos estils que harmonitzen amb el tema i el sentiment de la meva actuació. Sovint faig recerca d'imatges de referència i després hi afegeixo petits detalls per personalitzar l'estil.
Fins i tot en aquells moments, hi ha conjunts que requereixen molt de valor. En aquests casos crec en mi mateixa i en la meva professionalitat, i també compto amb els membres del meu grup perquè em donin suport. Una vegada que prenc la decisió, tinc la sensació que he trencat un mur i em permeto una petita recompensa, com ara dormir una mica més al matí, cosa que m'ajuda a controlar l'estrès.
Què expressa el teu estil personal? Diu alguna cosa que les paraules no poden?
Soc una persona silenciosa, però això no vol dir que no tingui opinions fortes. M'agrada portar un conjunt que sembli bàsic per fora, però amb un petit detall que el faci especial. Crec que el meu estil reflecteix directament qui soc.
L'estil és un art o una actitud?
Per a mi, l'estil és un art i una eina per maximitzar la meva forma preferida d'expressió: la dansa.