Sense cap ruta. Només instint.
The Desire Path
El 21 de juny, Nike i At Last Atalanta van deixar un grup de runners als límits d'Epping Forest abans de l'alba. Sense recorregut. Sense indicacions. Només punts de control i la tasca de trobar el seu propi camí de tornada a Londres.
Traça el teu propi camí
“The Desire Path” ha revolucionat el format de la cursa tradicional. Sense una ruta establerta d'A a B, cada runner va haver de crear la seva pròpia. Les decisions es van prendre en temps real a través de camins forestals, carrers secundaris i carreteres obertes. Es tractava de trobar l'equilibri entre velocitat, distància i instint.
Instint > velocitat
En una cursa tradicional, guanya qui corre més ràpid. Aquí, era diferent. Cada moviment es calculava detingudament. Cada elecció comptava.
De la foscor a trenc d'alba
La carrera va començar en silenci, en les profunditats del bosc. Després va sortir el sol. La ciutat va aparèixer i el ritme va canviar. Els runners no fugien de Londres, corrien cap a la ciutat.
Un camí mai traçat
Els "desire paths" o camins del desig són les rutes que la gent crea quan deixa de seguir les regles. Aquesta cursa va adoptar aquest concepte. Sense recorregut establert. Sense elecció perfecta. Només moviment, instint i destinació.
Fotografies de Tom Carrascosa @tomahawk._