INSIDE THE VAULT

Per a Nike, els anys 70 van representar el temps en què el Swoosh establia el seu domini a l'atletisme. Si bé els productes i el calçat estaven dissenyats per als atletes, persones actives i inquietes de tot el món se'n van adonar ràpidament i volien tenir-ne algun model. Com explica Nelson Farris, director superior de cultura i llegat de Nike, les Night Trak del 1978 eren un model basat en les Nike LDV dissenyat per a la cèlebre discoteca Studio 54 de Nova York i els seus fidels clients i empleats.

El disseny es va fer realitat amb un comercial de vendes de Nike que freqüentava l'escena de la ciutat de Nova York i molt més. "Hi havia un comercial que havia tornat a Nova York i anava sovint a Studio 54. Studio 54 era la discoteca per definició", diu Farris. "Es va comprometre a fer sabatilles per a la gent de Studio 54. Havien de convidar a ballar, així que havien de tenir una part inferior impecable i ser ben lluents. D'allà van sorgir les Night Trak".

Encara que se'n va produir una quantitat extremadament limitada, el disseny va ser un èxit instantani. "Van arribar al mercat i la gent deia: 'fantàstic, tinc les meves Nike de running i tinc les meves NIKE DE VESTIR!'", explica entusiasmat Farris.

Si bé les Night Trak van estar a les botigues durant un període curt de temps, Nike també va crear una versió amb patins que mai no es va comercialitzar. El prototip incorporava un tren de quatre rodes en un parell de Night Trak tradicionals. Mirant enrere, les Night Trak eren sobretot diversió per a Farris. "Les vam fer per pura diversió. El resultat va ser que tenien una inspiració atlètica i eren molt còmodes", explica Farris. "Unes sabatilles tan còmodes que estaven fetes per sortir a la pista de ball".