DARRERE DEL DISSENY

Durant les dues últimes dècades, el calçat de running ha evolucionat progressivament gràcies a l'enfocament rigorós cap a la innovació. El disseny llis de les Nike Sock Dart del 2004 va ser pioner, i havia nascut del pensament innovador d’aquells que imaginaven quin seria el pròxim pas de Nike. Durant un viatge d’inspiració al Japó, els empleats de Nike es van trobar un parell de mitjons de nens. Però no eren uns mitjons qualssevol, sinó que tenien unes orelles de ratolí totalment formades sense cap costura a la vista. El descobriment dels mitjons infantils aparentment simples va portar l'equip de Nike al que ells anomenen la “X Machine”, una màquina circular de teixir feta per una empresa italiana.

“La màquina s’utilitzava originàriament per fer mitjons de rombes. Però el que vam descobrir és que la podies programar per fer formes. I no només això, en el procés podies fer obertures. Podia fer forats o podia fer un forat a sobre d’una capa per formar bàsicament una butxaca”, explicava Tobie, que va estar al capdavant del projecte que ell anomenava “Sistema de Suport Dimensional” o DSS en les sigles en anglès. Trobar una nova manera de fer servir la màquina, el camí cap a la creació d’una part superior teixida circular va començar a través d’un col·laborador que tenia una fàbrica de mitjons a Iowa. “Tenia un programador que sabia com programar la X Machine tot i que ells no en tenien cap. Així que vam comprar-ne una, la vam enviar a Iowa i vam començar a treballar amb aquest programador.”

En comptes de crear el que l'equip buscava, el programador necessitava especificacions, com ara on afegir trams, on crear part estàtica i cap a quines direccions havia d’allargar. Això el va portar a fer alguns preliminars propis. “Va començar a fer tires de material per mostrar-nos els trams que podia fer amb materials concrets. Bàsicament ens va fer un mapa perquè poguéssim escollir. Ens venia a dir més o menys: ‘D'acord, posarem això aquí i això altra aquí’”, explicava Hatfield. Un cop vam haver decidit i produït un mapa de peu per a la Nike Sock Dart, l'equip necessitava crear una estructura dins del mitjó. Per omplir les butxaques a la zona de turmell creades per la màquina, es va desenvolupar una escuma 3D per a la zona del turmell per mantenir la forma en la part superior. “Vaig pensar en la idea de crear un motlle 3D per a l’escuma de la zona del turmell on els radis superiors i inferiors fossin perfectes, la línia superior es va formar i realment s’agafava sota el teu el turmell i l’aguantat”, deia el desenvolupador John Hurd. Gràcies a una eina desenvolupada específicament per l'equip d’innovació, la butxaca s’omplia amb escuma que s’inseria mitjançant una obertura en la part de darrere del patró, que després es va cobrir amb la peça de signatura del taló de la Nike Sock Dart.

Amb aquesta estructura a lloc, el Sistema de Suport Dimensional ràpidament va ser una realitat. Després es fa afegir una cinta única en la part central del peu, ja que així la sabatilla era més pràctica per córrer gràcies al suport addicional del centre del peu. “Vaig haver de treballar molt amb diferents polímers, i finalment vam escollir un TPU molt elàstic per poder crear una part central dinàmica. Llavors, se’m va acudir la idea dels caps dels bolets: estires la cinta i la pressiones”, va explicar Hurd.

Un cop teníem el disseny complet, era l’hora de perfilar els detalls. És el moment del dissenyador Mark Smith, que es va incorporar a l'equip després d'assegurar-se que la Nike Sock Dart continués essent minimalista i treballés com un disseny complet i holístic. “Només va ser un exercici per perfilar. No parava de repetir que com menys ens allunyéssim d’aquesta forma simple i neta, millor”, va revelar Smith. L’ull de Smith per als detalls va ajudar a finalitzar la construcció del taló, que destaca un acabat entallat de manera contundent que actua com a palanca de llançament per al peu quan trepitja el terra. A continuació, les arrels del disseny gràfic de Smith van ajudar a marcar la influència subtil de l’HTM.

“Pel que fa a la sola exterior, vaig crear el logo HTM com un únic logotip i després vam decidir dividir-lo. Per tant, algunes sabatilles tindran la H, algunes tindran la T i d’altres, la M. Vam pensar que seria una manera divertida per canviar alguns detalls d’aquí i d’allà i unificar el producte”, va explicar Smith quan comentava la sola exterior.

Si parlem de la combinació de colors, les Nike Sock Dart les va inspirar la granota arborícola de punta de fletxa, en anglès “tree dart frog” per la gran gamma de colors que té. “Miràvem el color intens d'aquestes granotes i ens va inspirar molt el fet de ser perillosa, però també de ser a la natura. La idea era fer servir el color com a arma. En part també va ser el motiu que les acabéssim anomenant Nike Sock Dart”, revelava Smith.

Al final, les Nike Sock Dart com un tot va ser només la punta de l’iceberg del calçat Knit. El que va començar com una idea basada en uns mitjons senzills per a nens ens va portar a tot un món de calçat Nike Flyknit per a les futures generacions d’atletes.