SNEAKRS

....
  • Ajuda

DARRERE DEL DISSENY

HYPERDUNK 2016 FLYKNIT
Abans de les Hyperdunk originals, llançades el 2008, el calçat de bàsquet se centrava en la innovació i el rendiment, però també pretenia aportar estil, vistositat i estètica. Mentre que el darrer d'aquests elements encara tenia un paper fonamental, les Hyperdunk van situar com mai en primer pla el rendiment i la innovació. El director de disseny de Nike Basketball, Leo Chang, amb gairebé una dècada dedicada a aquesta línia de productes, continua exercint una funció decisiva en el lideratge del canvi que va iniciar el veterà dissenyador Eric Avar quan va desenvolupar les Hyperdunk '08. Chang es basa en el disseny original d'Avar i dóna vida a la versió més recent de la silueta amb les Hyperdunk 2016 Flyknit.
Per Chang, el disseny definitiu de les Hyperdunk va començar amb l'amortiment. Tenint en compte tots els aspectes que prefereixen els jugadors de bàsquet des del punt de vista del rendiment, Chang sabia que havia d'incorporar-hi una unitat Zoom Air, una tecnologia d'amortiment de Nike que durant molt de temps havia estat un element bàsic exclusiu. Si bé la unitat Zoom Air va esdevenir el punt central, la qüestió era com utilitzar la tecnologia. "En realitat es tractava d'alliberar-la una mica. No estàvem creant una nova bossa Zoom, sinó que la novetat era com crear les geometries del seu voltant", explica Chang. Aquesta idea d'alliberar la unitat Zoom Air i el rebot que proporcionava van donar a Chang la idea de prescindir del nucli de la sola. "Se'm va acudir desfer-me del nucli del voltant de tota la bossa Zoom, les zones clau amb més pressió del seu voltant, perquè les sabatilles produïssin una mena d'efecte trampolí", especifica.
Quan va arribar el moment de millorar la part superior, el primer pensament que Chang va tenir va ser crear un patró Nike Flyknit només per al bàsquet i proper a l'ajust True Fit que presentava la tecnologia en altres models. "L'objectiu no era reforçar-la tant com en el passat, com l'interior en altres models, perquè el punt s'ajustés d'una manera més fidel", diu. Tanmateix, mentre que una part superior de Nike Flyknit flexible, lleugera i transpirable és summament beneficiosa, la duresa del bàsquet posa a prova la naturalesa del punt, perquè de forma natural el material tendeix a expandir-se o allargar-se.
Per combatre això, Chang va emprar Flywire de la manera més eficient possible. "Vam estudiar com resoldre l'elasticitat amb cables Flywire. Reforcen i envolten el peu a la part central, la qual cosa s'integra totalment amb el conjunt", explica. "Per cada tensió, hi ha uns quatre cables més distribuïts uniformement a la part central del peu". Els cables Flywire abasten la zona de l'empenya i treballen conjuntament amb el Flyknit per reduir l'elasticitat lateral.
El capítol final de la part superior va arribar en forma de disseny exclusiu a la zona del turmell. "Volíem que proporcionés una agradable sensació envoltant sense afegir-hi volum. Volíem que se cenyís al turmell. El pitjor que pots tenir és una zona del turmell voluminosa a sobre d'uns mitjons voluminosos, atès que alguns jugadors porten dos mitjons". La nova versió de la zona del turmell de Nike Flyknit aporta un element personalitzable per al consumidor, que pot doblegar el component sense reduir el rendiment de les sabatilles.
Mirant enrere, la sèrie Hyperdunk ha ajudat a catapultar algunes de les tecnologies de rendiment més innovadores de Nike al creixent món del bàsquet, des de l'amortiment Nike Lunar de les Hyperdunk '08 al Flywire i el Flyknit al 2016. Amb vuit temporades ja, podem dir que és només el principi de la família de sabatilles Hyperdunk.