S'HA AFEGIT AL CARRETÓ
AFEGIT A LA LLISTA DE DESITJOS
Fes un regal adequat per a tothom.
Talla: Quantitat: x  
No tens cap producte al carretó
SU17_Breaking2_LP_Hub_01.jpg
SU17_Breaking2_LP_TheScience_D02.jpg

EPISODI 04 LA CIÈNCIA

SU17_Breaking2_LP_TheScience_D03.jpg

PER A L'EQUIP D'INVESTIGACIÓ DE CLASSE MUNDIAL DE BREAKING2 DE NIKE,
tota la cerca gira al volant d'una sola qüestió: com podem fer que els corredors

de distància de més prestigi mundial siguin més ràpids, i no només de manera gradual,

sinó més ràpids que cap altre corredor de distància.

Quan vols guanyar minuts (que no segons) en comparació amb les marques més ràpides del món,

necessites tot allò que pugui oferir la ciència. Monitors de la temperatura de la pell i imatgeria dels músculs

per conèixer la hidratació i la ingesta de sucre. Nous tipus de roba per minimitzar la resistència.

I, per descomptat, el calçat Nike Zoom Vaporfly Elite.

Per entendre com hem arribat al punt àlgid de la nostra missió històrica de trencar la barrera

de les maratons de dues hores, hem de començar pel principi.

SU17_Breaking2_LP_TheScience_D04.jpg

SELECCIÓ D'ATLETES Per identificar els corredors amb més probabilitats de marcar menys de dues

hores a la marató, el nostre equip científic va provar molts dels atletes de distància

de més prestigi de Nike i va mesurar els tres factors principals que són útils per

anticipar-ne el rendiment:

Capacitat d'exercici:
la capacitat màxima d'un atleta per a l'exercici, expressada com a capacitat aeròbica

màxima, o l'índex màxim d'oxigen consumit.

Economia de carrera:
la quantitat d'energia que necessita un atleta per córrer un quilòmetre a una velocitat

determinada.

Velocitat sostenible:
la velocitat que pot mantenir un corredor durant un període llarg sense haver

de minorar el pas.

Entre els atletes que es van analitzar en un primer moment, hi havia tres que semblaven

els més prometedors: Eliud Kipchoge de Kènia, Lelisa Desisa d'Etiòpia i Zersenay Tadese

d'Eritrea.

El procés d'anàlisi va oferir dades psicològiques clau que van permetre que el nostre equip

científic preveiés el potencial de cada atleta. L'equip va comparar les marques personals

de cadascun amb les seves prediccions per tal d'identificar les àrees en què calia centrar-

se i van començar una pluja d'idees per trobar estratègies que omplissin aquests

forats de cara al dia de la carrera.

Per exemple, mentre que Eliud ha refinat les seves tècniques d'hidratació al llarg dels

anys de competició, Zersenay, el posseïdor del rècord del món de mitja marató, amb prou

feines s'hidratava. Atesa la increïble economia de carrera de Zersenay, però tenint en compte

les marques personals de marató més aviat lentes dels tres atletes, la hidratació ha estat

un factor que l'equip ha provat de millorar.

Un altre exemple és l'estratègia nutricional. "Els corredors de maratons poden picar una

paret a un ritme de 30 o 35 km", ens comenta Brett Kirby, fisiòleg en cap de l'equip de

recerca NXT Generation del laboratori d'investigació esportiva de Nike. "Això s'associa

normalment amb l'ús de sucres per part dels músculs. Així, doncs, com mantenim el

nivell de sucres? Mantenir els nivells d'energia al llarg de tota la marató ens podria

facilitar un altre punt percentual. Aquest va ser el nostre punt de partida, i vam començar

a desenvolupar una solució personalitzada per a cada atleta".

SU17_Breaking2_LP_TheScience_D05.jpg

L'OPTIMITZACIÓ DEL DIA DE LA CARRERA: DES DE LA SELECCIÓ AL MOMENT ACTUAL Abans que l'equip pogués treballar amb els atletes per polir-ne l'entrenament i el

condicionament físic, havíem d'entendre els programes d'entrenament que seguien

en aquell moment. Amb aquesta finalitat, el nostre equip científic es va reunir

amb els atletes i els seus entrenadors a la seu mundial de Nike a Beaverton

(Oregon, EUA). Durant aquesta primera reunió, l'equip científic va proporcionar a cada

atleta rellotges GPS i monitors del ritme cardíac per començar a mesurar la càrrega

d'entrenament de cada atleta. A més, cada atleta estava connectat a un programari

intern de Nike d'anàlisi de predicció del rendiment. Va ser útil per fer troballes

individualitzades, així com per predir rendiments de running futurs.

A continuació, el grup científic va fer equip amb el grup de productes i van anar a

conèixer plegats les bases dels entrenaments a casa dels atletes: a Kènia, Etiòpia

i Espanya. Van fer proves i van integrar la informació al projecte de Nike Breaking2,

van recopilar dades noves i van conèixer de primera mà els programes d'entrenament

diaris i els estils de vida de cada atleta. Tot plegat amb l'objectiu de trobar qualsevol

escletxa on es pogués necessitar ajuda.

SU17_Breaking2_LP_TheScience_D06.jpg

A la primera estada de l'equip, l'equip científic va presentar estratègies d'hidratació i nutrició que

periòdicament ajustava d'un mes a l'altre. Es van supervisar les temperatures de la pell i les taxes

de transpiració. Es van estudiar minuciosament els detalls d'ajust de les revolucionàries sabatilles

Nike Zoom Vaporfly Elite i la roba de competició.

Com més ens acostàvem a l'intent, més important era la temperatura per al nostre equip.

Per a l'èxit de Breaking2, la dada de temperatura més important és la diferencia entre la

temperatura corporal interna i la temperatura de la pell. Això rep el nom de gradient

de temperatura.

"Estudiem què fa la temperatura corporal interna en relació amb la temperatura de la pell, i volem

que aquestes dues xifres estiguin tan allunyades com sigui possible", diu Brad Wilkins, director de

l'equip NXT Generation Research al laboratori d'investigació esportiva de Nike. "Això vol dir que el

gradient, el gradient de temperatura entre l'interior del cos i la pell, és molt alt".

Per tal de mantenir un gradient de temperatura alt per cada corredor, l'equip se centra en

optimitzar les condicions ambientals del dia de la cursa. Durant la prova de mitja marató, es

van utilitzar monitors interns i externs per mesurar la temperatura interna i la temperatura de

la pell, respectivament. Això va proporcionar les dades constants necessàries per comprendre

l'impacte dels factors tèrmics en el rendiment de cada atleta. Per provar d'optimitzar la temperatura,

la nuvolositat i el vent, la cursa es realitzarà en un espai de tres dies. Durant aquest espai de tres

dies, l'equip triarà el matí òptim per a la cursa. D'aquesta manera s'hauria de maximitzar el gradient

entre la temperatura corporal interna i la de la pell, alhora que l'impacte dels factors tèrmics sobre

els resultats del rendiment els atletes seria mínim.

Un altre factor important en què l'ambient influeix és la hidratació. Durant l'entrenament, l'equip va

pesar els corredors abans i després de les curses, la qual cosa va indicar a l'equip quanta aigua

havia perdut cada corredor en forma de suor. Tot seguit, el nostre equip va observar com responia

el cos de cada corredor a les seves estratègies de fluids respectives, una barreja líquida d'aigua i

sucre dissenyada meticulosament. Aquesta barreja es continua adaptant a la taxa de transpiració

de cada atleta i evolucionarà a mesura que ens acostem al dia de la competició.

Altres proves, com ara la formació d'imatges musculars, van mostrar la quantitat de sucre present

als músculs dels atletes. Això va ser fonamental, perquè els sucres poden ajudar als corredors

a evitar el desgast associat a les maratons. O bé, prendre'n massa els pot trastocar l'estómac i

deixar-los fora de joc.

SU17_Breaking2_LP_TheScience_D07jpg.jpg

El següent pas per optimitzar el dia de la cursa ens va dur a l'entorn boscós de l'Autodromo

Nazionale Monza, a 21 km al nord de Milà, per a la simulació d'una mitja marató. També seria

l'indret on assajaríem la marató de dues hores. La pista plana i amb revolts graduals de Monza,

a més a més del clima temperat del nord d'Itàlia, fa que sigui una bona ubicació per a l'intent.

La prova de mitja marató no era una cursa perquè els atletes hi posessin a prova la seva condició

física. Més aviat, pretenia assajar la manera en què l'equip Breaking2 gestionaria logísticament

l'intent de Breaking2. L'equip va demanar als atletes que correguessin a un pas de mitja marató

de 60 minuts.

En la cursa de prova es van assajar petites alteracions, com ara que Eliud prengués una barreta

de remolatxa amb carbohidrats en comptes de suc de remolatxa com a àpat previ a la cursa. També

es van assajar el gradient de temperatura i, naturalment, el calçat i la roba.

Totes aquestes dades s'havien recopilat anteriorment, però mai amb atletes d'aquest calibre ni amb

la intenció de traspassar una barrera com aquesta. Tant si traspassem la barrera de les dues hores

com si no, ja ens hem endinsat en territori inexplorat. Un territori que només pot ajudar els atletes a

orientar-se cap allò que vindrà.

SU17_Breaking2_LP_TheScience_D08.jpg

Quan arriba el dia de la cursa, posem en pràctica tot el que hem après.

Utilitzarem una formació dinàmica amb entrenadors per reduir la

resistència al vent dels atletes. Ens assegurarem que els atletes rebin

la hidratació òptima per a cadascun d'ells. I, per descomptat,

hem desenvolupat unes sabatilles, les Nike Zoom Vaporfly

Elite, dissenyadesper convertir els avantatges en rendiment.

Breaking2 no és només una cursa, ni tampoc un experiment. És un

model que mostra com de ràpid podem anar quan la

innovació científica es combina amb una passió irreductible i un

compromís amb els objectius. Després d'anys de recerca i

desenvolupament, Breaking2 inaugurarà un sistema d'innovació

revolucionària que té el potencial de treure el millor de cada corredor.

Loading