Et presentem Gui

"El futbol m'apassiona des que era petit", diu Gui, que freqüenta les pistes de ciment i els camps de futbol improvisats als carrers de Sao Paulo, al Brasil. "Passava la major part del temps amb la pilota i me l'emportava per dormir. A casa, feia driblatges amb els mobles i el meu pare s'enfadava molt", riu.

"M'enduia la pilota a tot arreu. La gent deia que estava boig perquè tornava a casa ben brut".

Gui S.
Sao Paulo, Brasil

Gui es pren el futbol seriosament: s'entrena amb un equip oficial i competeix a les lligues de la ciutat, però també intenta participar en partits improvisats, ja que ofereixen una creativitat i una connexió amb els companys sense límits. "Anem a un carrer sense sortida, improvisem i ens posem a jugar", diu. "Quan acabem, mai no tornem directament a casa, sinó que sempre ens asseiem i xerrem sobre les nostres vides".

"El futbol no consisteix només a fer esport; també uneix els amics i aporta alegria".

Per a Gui, el futbol urbà és alhora una via d'escapament i un professor. "És gairebé com anar a teràpia per a mi", diu, i explica que els partits espontanis i lliures li han senyat ideals com el respecte, la personalitat i la capacitat de perdonar. "El futbol al carrer m'ajuda a allunyar-me dels meus problemes i a oblidar-los durant una estona".

El futbol urbà també millora habilitats que un entrenador no pot ensenyar, com ara l'agilitat i la precisió que van inspirar el disseny de les Phantom Vision 2 IC. Gui ho explica així: "Apliquem tot el que aprenem al carrer a la pista de futbol o al camp de gespa. Ho fem perquè ens agrada i perquè és meravellós".