La primera vegada que la Yasmina es va posar davant d'un grup de joves atletes, tenia la boca seca i el cor li anava a mil. El seu nou equip estava assegut als seus peus formant un cercle i mirant-la. Totes aquelles cares joves i brillants l'observaven. "No puc ser la seva entrenadora de futbol", va pensar la Yasmina. "No sé com fer-ho!"

La Yasmina va créixer corrent, saltant i fent curses amb els seus cosins. Sabia moltes coses sobre els esports que estimava. Així doncs, per què ensenyar-les li feia tanta por? La Yasmina es va adonar que la seva timidesa s'havia convertit en un obstacle. Estava decidida a no deixar que la por escènica li impedís convertir-se en l'entrenadora que sabia que podia ser, així que es va posar en contacte amb altres entrenadors amb més experiència i va escoltar els seus consells. Cada setmana es presentava als entrenaments amb un somriure a la cara, a punt per ensenyar a les nenes com fer passades, driblatges i marcar gols.

"Creix a partir de les teves experiències".

Quan l'equip va guanyar el seu primer partit, la Yasmina va córrer al camp per abraçar les seves nenes. Mentre celebraven el gol, va pensar que aquella era la millor sensació del món. La Yasmina es va adonar que la seguretat en si mateixa havia augmentat tant com la del seu equip.

A la Yasmina li agradava tant ser entrenadora de futbol que va decidir aprofitar altres oportunitats per entrenar joves atletes. El kick-boxing, amb els seus moviments potents, com els cops i les puntades laterals de peu, la feien sentir més forta. Volia que altres nenes poguessin sentir-se així, i per això va començar a ensenyar kick-boxing també.

El superpoder de la Yasmina és ajudar les persones a arribar al seu màxim potencial. El seu somni és convertir-se en infermera per ajudar encara més gent, però sempre continuarà ensenyant esports. És la seva manera d'inspirar les nenes perquè siguin valentes, fins i tot quan sembla impossible.