Noves distàncies: Serena Williams

Des que es va convertir en professional als 14 anys, a Serena Williams sempre se l'ha etiquetada com a "massa" tot: massa negra, massa compromesa amb l'activisme, massa jove, massa vella, massa dura i massa sexi. Tanmateix, gràcies a la seva resiliència i confiança en ella mateixa, Serena tenia prou perspectiva per entendre que, per cada comentari negatiu, n'hi ha un milió de positius. Potser té un cop de dreta impressionant, però el motiu pel qual Serena té tant d'èxit a la pista, a casa i a la vida és la seva resistència mental. És una de les competidores més ferotges de la seva generació, i aquesta set d'excel·lència inigualable ha fet que assoleixi el rècord de 23 grans títols i que es converteixi en empresària i mare d'èxit.

Serena, que encara no ha acabat d'escriure el seu llegat, ens va parlar de com intenta ajudar les properes generacions.

Diries que la teva família, la teva educació i els teus anys de formació han influït en la confiança que tens en tu mateixa?

SERENA WILLIAMS: Creure en un mateix ho és tot. Atribueixo a la confiança en mi mateixa a pràcticament tot el que tinc. Hi havia moments en què era l'única que creia en mi. I, tot i que és genial que altres persones creguin en tu, és millor que hi confiïs tu mateix.

Què va fer que t'enamoressis del tennis, i què diries als joves que potser encara no han trobat la seva passió o que dubten si tirar endavant?

SERENA: Sincerament, el que em va enamorar del tennis va ser guanyar. M'encanta guanyar. M'encanten els campionats. M'encanta aixecar trofeus, i potser sona estrany, però és addictiu. Sempre que guanyo alguna cosa, ja estic esperant el premi següent. Sempre en vull més. No sé si és una gran resposta, però sé que soc així. Aquesta és la raó de la meva passió i la meva dedicació, perquè sé què és jugar el punt final i sentir l'emoció de superar-ho tot i d'obtenir la recompensa per tota la feina que he fet durant tant de temps.

– Serena Williams

Ets ambiciosa però tranquil·la, implacable però compassiva, intrèpida però estratègica, Com gestiones i equilibres aquesta personalitat en tots els aspectes de la teva vida (com a tennista, com a mare i com a empresària)?

SERENA: L'equilibri és importantíssim. Encara estic mirant de trobar un equilibri fort i poderós però sensible alhora. En general, per a mi la millor manera de trobar l'equilibri és sent autèntica, sent jo mateixa, la Serena. La meva personalitat no canvia davant o darrere de la càmera. Sempre soc jo mateixa.

Quin consell donaries a la Serena de 15 anys, ara que entens tots el obstacles que haurà de superar?

SERENA: A la Serena de 15 anys? Mare meva. L'únic consell que li donaria seria que gaudís de cada moment, perquè l'adolescència és un període molt curt i molt divertit de la vida. Només diria això. Crec que el que he viscut m'ha fet ser qui soc ara i m'ha donat més força, però li diria que gaudís de cada segon de la vida.

Des que vas començar fins que vas arribar al tennis professional i més endavant, sembla que has hagut de superar obstacles pertot arreu: ser una dona negra en un esport predominantment blanc, les lesions, les dificultats personals i, fins i tot, comparacions amb la teva germana Venus. Com has aconseguit mantenir el rumb i la resiliència durant tota la teva carrera?

SERENA: Crec que l'única raó per la qual he estat capaç de mantenir el rumb és que m'encanta el que faig, tot i que alguns dies són molt difícils i alguns moments són durs. Crec que, en definitiva, no hauria pogut convertir-me en qui soc ara ni aconseguir res del que tinc si no hagués gaudit realment de la meva feina. M'agrada fer el que sé fer millor: és a dir, jugar a tennis.