Quines són les posicions al futbol? T'expliquem totes les posicions del camp

Segons les Regles de joc de la International Football Association Board (IFAB), un partit de futbol es juga entre dos equips que tenen com a mínim set jugadors al camp en tot moment, tot i que el nombre ideal de jugadors al camp per equip és d'11 amb el porter inclòs.

Per això, molts equips tenen plantilles de fins a 23 jugadors en total per cobrir còmodament qualsevol substitució. La majoria d'equips professionals tenen dret a fer cinc substitucions per partit, tot i que poden ser il·limitades en moltes lligues joves i recreatives.

"És fonamental que cada jugador conegui el paper i les responsabilitats de la seva posició per garantir que l'equip jugui conjuntament de manera eficaç, no com un grup de jugadors individuals", explica Carl Wild, entrenador de futbol certificat per la Unió d'Associacions Europees de Futbol.

• Un equip de futbol estàndard té 11 jugadors i està format per un porter i 10 jugadors de camp.
• Els quatre grups de posicions principals són el porter, els defenses, els migcampistes i els davanters. Cada posició té papers diferents, en funció de si l'equip té la possessió o no.
• El porter és l'únic jugador que pot fer servir les mans durant el joc.
• Tot i que qualsevol jugador pot marcar un gol, els davanters són els principals golejadors i els migcampistes defensius protegeixen la línia defensiva.

El paper d'una determinada posició canvia en funció de si l'equip està atacant o defensant. El paper d'una posició concreta al camp és diferent quan l'equip no té possessió (és a dir, quan és l'altre equip el que té la pilota) de quan sí la té.

Fitxa de referència: totes les posicions del futbol

• Porter
• Lateral (dret i esquerre)
• Defensa central
• Migcampista defensiu
• Migcampista central
• Migcampista ofensiu
• Extrem (dret i esquerre)
• Davanter centre o extrem

A continuació, t'expliquem cada posició i com pot canviar el paper dels jugadors en funció de si estan atacant o defensant.

"El paper principal del porter és, evidentment, evitar que la pilota entri a la porteria", explica Wild. Segons la normativa de l'IFAB, el porter és l'única posició al camp que pot tocar la pilota amb les mans durant el joc.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: naturalment, l'objectiu del porter és defensar la porteria tan bé com pugui. Segons Wild, això sol requerir comunicació amb els companys. L'expert afirma que el porter ha de "manar a la zona". "Quan tingui l'oportunitat, el porter haurà d'intentar recollir la pilota de l'equip contrari i desfer-se'n". Això es fa agafant-la o xutant-la, colpejant-la o llançant-la lluny.
  
• Quan l'equip té la possessió de la pilota: el porter pot fer moviments lliures pel camp si així ho decideix, de manera que el seu paper canvia quan l'equip té la pilota. "La funció del porter ha anat evolucionant fins a esdevenir una part integral de la manera en què molts equips d'avui en dia juguen quan tenen la pilota", comenta Wild. "Cal que tinguin confiança i se sentin còmodes quan aconsegueixen la possessió de la pilota". Wild explica que els porters sovint poden "preparar" una jugada amb els altres jugadors mitjançant passades llargues i curtes, ja que tenen tendència a tenir la perspectiva més completa del partit al davant.

També conegut com a defensa lateral dret o esquerre, el lateral se sol situar a la banda esquerra o dreta del camp.

Els laterals col·laboren amb la línia defensiva restant per protegir la porteria dels atacs de l'equip contrari, així com per iniciar i fer passades als seus companys atacants.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: en defensar la porteria dels atacs, Wild explica que "la seva funció principal és col·laborar estretament amb els altres defensors, sobretot els que es troben més al centre, perquè l'equip contrari no pugui penetrar la línia defensiva". Wild detalla que l'adversari sol intentar moure la pilota pels espais lliures entre els defensors, per la qual cosa és fonamental tenir la zona controlada per evitar que marquin gol.
  
• Quan l'equip té la possessió de la pilota: Wild explica que, quan el seu equip té la pilota, el paper del defensa lateral dependrà molt de la formació de l'equip. Per exemple, molts equips fan servir els seus defenses laterals com a jugadors defensors i atacants, aprofitant tota la banda lateral esquerra o dreta tant per atacar la porteria de l'adversari com per protegir la seva. En altres moments, els defenses laterals romandran al centre del camp perquè els companys atacants agafin més presència a l'altra meitat del camp.

També conegut com a defensa lliure, la funció principal del defensa central és protegir les zones del camp que es troben directament davant de la seva porteria i organitzar la unitat defensora, indica Wild.

També conegut com a defensa lliure, la funció principal del defensa central és protegir les zones del camp que es troben directament davant de la seva porteria i organitzar la unitat defensora, indica Wild.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: segons Wild, el defensa central custodia la zona just davant de la porteria, que és l'indret més vulnerable del camp. "El defensa central és responsable de treure la pilota d'aquesta zona tan aviat com sigui possible", explica Wild. "Generalment, això implica enfrontar-se al davanter centre, que sol ser l'amenaça més gran per marcar gol".
  
• Quan l'equip té la possessió de la pilota: quan el defensa central té la pilota, sovint és responsable de traçar el camí que l'equip seguirà per portar-la pel camp. Afegeix que el defensa central sol rebre "passades segures" dels jugadors atacants que reben pressió de l'altre equip. El defensa central, que tot sovint no està marcat (és a dir, que no sol tenir a un adversari vigilant-lo) permet alleujar la pressió i preparar noves jugades.

Wild comenta que molts equips de futbol juguen amb un o dos migcampistes defensius, també coneguts com pivots defensius. "El seu paper principal és proporcionar més protecció a la defensa en situar-se just al davant dels defenses laterals i centrals", explica.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: en intentar protegir la porteria dels atacs imminents, els migcampistes defensius intenten contínuament evitar que la pilota arribi a les zones centrals. "Per fer-ho, bloquegen les línies de passada entre els migcampistes ofensius i defensius de l'altre equip".
  
• Quan l'equip té la possessió de la pilota: "quan l'equip del migcampista defensiu té la pilota, la seva funció és similar a la del defensa central, ja que esdevé el punt d'unió entre defensors i atacants", diu Wild. Dit això, han d'estar a punt per rebre passades d'ambdós tipus de jugadors.

Aquests jugadors cobreixen una àmplia zona del camp de futbol. Per això, se situen en una posició privilegiada per llançar-se a atacar la porteria de l'adversari i protegir la seva pròpia línia defensiva.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: Wild comenta que la major part del paper defensiu d'aquests jugadors es duu a terme a la zona del camp de l'adversari. Quan l'equip del migcampista ofensiu perd la pilota, el seu objectiu és recuperar-la ràpidament.
  
• Quan l'equip té la possessió de la pilota: "en aquest cas, el migcampista ofensiu és sovint el que intenta penetrar la línia defensiva de l'adversari, movent-se amb la pilota o sense", diu Wild. Afegeix que aquests jugadors poden perdre la pilota més sovint que la resta, ja que fan jugades més arriscades. "Han de ser capaços de generar oportunitats per marcar", comenta Wild. "El risc, de vegades, ve acompanyat d'una recompensa".

També coneguts com a extrems, aquests jugadors se situen als laterals llunyans esquerre i dret del camp, davant dels defenses laterals, i col·laboren estretament amb els companys ubicats al centre, principalment per xutar a porteria.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: com en el cas del migcampista ofensiu, "la major part del paper defensiu de l'extrem es fa a la banda del camp de l'adversari", explica Wild. "Solen ser els jugadors que, juntament amb els davanters centre, inicien els atacs per evitar que l'adversari avanci i arrabassi la pilota a prop de la porteria".
• Quan l'equip té la possessió de la pilota: com indica Wild, aquests jugadors fan dos papers principals a l'hora d'atacar. En primer lloc, solen estar directament connectats per rebre passades dels defenses laterals i dirigir jugades posteriors cap al mig del camp. També són fonamentals a l'hora d'assegurar-se que els davanters centre no estiguin aïllats quan reben la pilota (per evitar que la perdin).

Aquesta posició també es coneix com rematador, el principal golejador del camp de futbol, diu Wild. Totes les jugades del seu equip estan destinades a fer-los arribar la pilota, amb l'esperança que la facin entrar a la xarxa.

• Quan l'equip no té la possessió de la pilota: quan l'equip adversari té la pilota a la meitat del camp que està defensant, el migcampista ofensiu sol ser el primer jugador a pressionar la defensa, tot intentant forçar el jugador perquè no enviï la pilota directament cap enrere.
  
• Quan l'equip té la possessió de la pilota:a més de ser el golejador principal (i fer el possible per marcar gol), un davanter centre també té la funció de passar la pilota als davanters oberts o migcampistes per aconseguir la jugada perfecta. Wild explica que aquests jugadors intenten aprofitar contínuament els espais que deixa la defensa adversària, driblant la pilota ells mateixos o enviant-la als seus companys.

Per als que tot just comencen en el futbol, la millor posició sol ser la de lateral, ja que els laterals són menys actius que els migcampistes i els davanters. Això dona temps al principiant per aprendre a gestionar la velocitat, a defensar-se en un contra un i a posicionar-se bé.

Independentment de la posició en què juguis, unes botes de futbol adequades poden afectar el teu rendiment en un partit de futbol. Tant si estàs esprintant com a defensa com si estàs girant cap a la porteria, és essencial tenir el nivell adequat de tracció i estabilitat. Per això, Nike ha desenvolupat la línia Mercurial, per donar a cada posició de futbol el que necessita.

• Les Nike Mercurial Vapor són les botes de futbol més lleugeres de Nike, amb la tecnologia de la placa FlyLite que redueix el pes del calçat, però continua oferint un ajust similar al d'un mitjó i tacs chevron a la sola per donar-te més tracció durant els canvis sobtats de direcció en espais reduïts.
• Les Nike Mercurial Superfly són les botes de futbol Nike més ràpides, dissenyades per a esprints a la màxima velocitat i amb escuma ZoomX per oferir un potent retorn d'energia. La part superior confeccionada amb FlyWeave Ultra protegeix els peus i els tacs chevron permeten una acceleració explosiva en espais oberts.

Com que el futbol implica tant mantenir la resistència com esprintar, a més de canvis ràpids de moviment, tenir unes sabatilles que et donin més confiança pot marcar la diferència.