Quines són les posicions en el bàsquet

Tot i que la tendència és jugar sense posicions, explica Mitchell, "cal tenir un base".

El base, també conegut com a "1", és com el quarterback del futbol americà de l'ofensiva d'un equip de bàsquet. Tradicionalment, els bases pugen la pilota al camp contrari quan l'equip ataca, això vol dir que toquen la pilota en gairebé totes les jugades i que comencen sempre les jugades.

Pot ser que aquestes jugades vinguin dictades per l'entrenador des de la banqueta o que siguin improvisades. Un cop comença la jugada, el base distribueix i passa la pilota als seus companys.

"El base necessita tenir visió de camp, l'habilitat de passar la pilota i una intel·ligència basquetbolística alta", diu Howard. La visió de camp és la capacitat d'avaluar la situació per saber quan s'ha de passar la pilota, igual que un quarterback de futbol americà té unes habilitats excel·lents a l'hora d'examinar el camp per detectar els ales oberts.

Saber on seran els jugadors i què faran: això és la "intel·ligència basquetbolística", perquè els bases han de fer tot això, explica Howard, "han de ser comunicatius. El base és com l'entrenador dins del camp. I si el teu base no controla l'atac ni té la visió per distribuir la pilota als jugadors oberts, l'equip no tindrà gaire èxit".

Contingut relacionat: Quines són les posicions en el futbol

L'escorta, o el "2", sol ser "el millor llançador de l'equip", diu Mitchell. "Quan, com a entrenador, elabores una jugada, saps que l'escorta és el teu millor llançador de triples. I prepares la jugada per a aquest jugador".

L'escorta sol fer molts llançaments des de fora de la línia de tres punts, així com tirs en suspensió des de dins, però fora de l'àrea restringida, la zona entre la línia de tirs lliures i la cistella.

Avui dia, com que les posicions es mesclen i tots els jugadors estan millorant les seves habilitats a l'hora de llançar, els equips no sempre tenen un escorta tradicional al camp, "perquè els ensenyem a ser a qualsevol lloc (i a jugar en qualsevol posició)", explica Mitchell.

En el passat, fins i tot quan hi havia una distinció més clara entre les diferents posicions, era difícil diferenciar l'escorta de l'aler, o "3". Els jugadors en aquestes dues posicions solen jugar fora de l'atac, a prop de la línia de mig camp i al costat del base, mentre aquest puja la pilota fins al camp contrari. Per això als escortes i alers se'ls anomena "jugadors ala".

Si hi ha una diferència, explica Howard, és que els alers "són els jugadors que fan entrades a cistella". Mentre que l'escorta segurament farà un tir en suspensió, l'aler entrarà cap a la cistella per fer un tir en safata o un tir similar.

"[Els alers] són atlètics. Són els jugadors que agafen els rebots i aixafen l'ofensiva de l'equip rival. A més, són la defensa més efectiva contra el millor llançador de l'equip contrari", afegeix Howard.

L'aler és un jugador complet, diu Mitchell, "perquè fa una mica de tot". El "3" llança, agafa rebots, fa tirs en safata i molt més.

L'aler pivot i el pivot són part de la "zona d'atac" i juguen més a prop de la cistella (tant en atac com en defensa) que el base i els ales. Aquests jugadors solen ser alts, la qual cosa els permet desviar pilotes de l'equip contrari amb la mà i atrapar rebots per intentar marcar.

La principal diferència entre un aler pivot i un pivot, ens explica Howard, és que l'aler pivot (també anomenat "4") sol tenir més facilitat per conduir la pilota i fer llançaments a més distància.

"[Els alers pivots] tenen l'habilitat de conduir la pilota fora de l'àrea restringida i els entrenadors creuen que haurien de ser capaços de fer tirs de tres punts en un percentatge més alt", explica Howard.

Un oponent que defensa un aler pivot no pot limitar-se a quedar-se a prop de la cistella, ja que si l'aler pivot s'allunya de la cistella, pot ser que faci un tir en suspensió. Això fa que els defenses s'hagin de situar a la zona pintada de l'àrea restringida, explica Howard, de manera que hi ha més espai perquè l'aler pivot pugui entrar a cistella i fer un tir en safata o perquè el pivot agafi la pilota i faci tirs curts.

Els alers pivots també són experts en passar la pilota, diu Mitchell. Quan els equips agafaven un rebot en defensa, la pilota solia anar cap al base perquè fes la transició a l'atac. Però actualment hi ha molts alers pivots que fan la funció de "base pivot" i passen la pilota després d'un rebot defensiu per començar l'atac del seu equip.

Com que els alers pivots tenen tantes responsabilitats (llançar de lluny i de prop, passar, agafar rebots i fer pantalles per obrir les possibilitats d'atac per a altres jugadors), Mitchell diu que una de les característiques més importants d'un bon "4" és la determinació. L'actitud d'un aler pivot és "faré tot el que calgui perquè el meu equip guanyi", explica.

Els pivots, o "5", són els jugadors situats més a prop de la cistella. Per poder fer jugades prop de l'anella tant en atac com en defensa, són sovint, però no sempre, els jugadors més alts de la pista. Antigament, tal com diuen tots dos entrenadors, no eren coneguts per ser els millors fent tirs en suspensió.

No els hi calia: en la manera de jugar tradicional, explica Howard, els pivots estaven d'esquena a la cistella. Se solia passar la pilota al pivot perquè jugués des de l'àrea del pal, és a dir, perquè esquivés el defensa d'esquena a la cistella abans de passar la pilota o llançar.

Intentaven fer un tir des del costat de la cistella, fent moviments des d'aquella zona, donant voltes i girant prop de l'àrea del pal baix, que és a la base de la zona restringida. L'alçada d'un pivot fa que aquests moviments siguin més efectius: si es giren per fer un tir en suspensió, la llargada del seu cos crea més distància amb el defensa i fa que sigui més difícil bloquejar-los.

I si el moviment els apropa a la cistella, és menys probable que un altre jugador alt desviï la pilota mentre acaben la jugada amb un tir en safata. A més, ja són més a prop de l'anella per a un possible rebot.

Els pivots, diu Mitchell, són incansables.

"[Potser] no pot marcar dins de la línia de tirs lliures, però pot agafar deu rebots en un partit", Mitchell diu de la posició de pivot tradicional. "Ha de jugar en una posició on pugui fer tirs en safata".

A mesura que els jugadors han adquirit més habilitats i les posicions han evolucionat, els pivots poden fer més que mai, i se'ls anima a fer-ho, diu Howard. En lloc de quedar-se a prop de la cistella, ara molts pivots es mouen més enllà de la línia de tres punts i llancen des d'una distància llarga, cosa que no s'esperava que fessin en el passat.

També es recorre als pivots per la seva destresa en el driblatge, explica: "antigament, llançaves la pilota cap a l'interior i el pivot jugava des del pal baix (on hi ha les marques pintades a terra a la base de l'àrea restringida). Ara, aquests jugadors es mouen per tota la pista, surten de la línia de tres punts i poden atacar després d'un driblatge", conduint la pilota fins a la cistella, en lloc d'atrapar-la al costat de l'anella.

Quan el pivot es pot moure fora de l'àrea pintada i continua sent una amenaça per l'equip contrari, diu Howard, hi ha més espai obert al centre de la pista. Per tant, altres jugadors, com ara alers, escortes i alers pivots poden acostar-se a la cistella per fer tirs en safata.

Per poder jugar en la posició de pivot moderna, que implica ser a prop de la cistella, però també apartar-se'n amb possibilitats de marcar, explica Howard, els jugadors han de ser àgils, atlètics i durs mentalment. "S'esforçaran per donar-te tot el que tenen", diu l'entrenador.