No paris mai d'escoltar

Quan Bill Bowerman va començar com a entrenador de l'equip d'atletisme de la Universitat d'Oregon (EUA) el 1948, la majoria de les sabatilles de running eren una mena de sabates de vestir de pell amb claus a les soles. Com que li agradava tant aprendre, Bill va estudiar des d'anatomia fins a composició de materials, cercant la manera de millorar els dissenys de l'època. Tanmateix, quan va voler ensenyar les seves idees a fabricants de sabatilles de running, molt pocs, per no dir cap, van voler escoltar-les.

Així que Bill es va posar mans a l'obra. De vegades, improvisava models únics amb la part superior de pell de serp, de cérvol o de peix, i d'altres, treia els tacs d'unes sabatilles i els recol·locava per a un runner en particular. Sigui com sigui, sempre cercava noves maneres de fer sabatilles més lleugeres, ràpides i eficients en cada trepitjada.

Hayward Field, la pista d'atletisme llegendària de la Universitat d'Oregon, va ser el lloc per posar a prova tots aquests experiments. Bill tenia un despatxet sota les graderies amb la porta tot just davant del carrer vuit, el més exterior de la pista. Diuen que Bill solia treure el cap per la porta i cridar algun atleta de primer curs desprevingut perquè provés la seva darrera invenció. Tant si l'atleta acabava amb rampes als peus durant dies com si la prova era un èxit per a Bill, el dissenyador sempre demanava un informe detallat als runners i feia servir la informació per crear la versió següent.

Quan Kenny Moore, runner de la Universitat d'Oregon i futur maratonià olímpic, es va trencar el peu corrent, Bill va desmuntar les sabatilles de running que portava i va descobrir que la manca de subjecció al pont a la zona mitjana havia contribuït a la fractura per sobrecàrrega de Moore. Bill va passar a l'acció i va confeccionar un model amb goma esponjosa suau al taló i l'avantpeu, una sola interior amb amortiment i una sola exterior de goma ferma perquè Kenny el portés durant la recuperació. Aquest disseny acabaria per convertir-se en les Nike Cortez, unes de les sabatilles de running més icòniques i populars de la història.

Els runners de la Universitat d'Oregon no van ser els únics que van gaudir de la motivació de Bill per resoldre petits problemes cada dia. Quan van remodelar les graderies de Hayward Field, Bill va traslladar el seu taller al soterrani d'un centre mèdic de la ciutat d'Eugene. Allà, creava sabates per als pacients amb necessitats ortopèdiques i, a canvi, feia radiografies als seus runners amb les màquines de raigs X per veure els ossos dels peus amb detall i poder fabricar patrons de tacs específics per a cada persona.

Segons diuen, Bill mai va voler que parlessin d'ell com a un "innovador", ja que preferia ser qui "solucionava problemes". Tot i que, sense dubte, el seu treball va impulsar el disseny de sabatilles com mai abans, ell es va adonar que la veritable innovació no s'aconsegueix de manera aïllada. Per començar, has d'escoltar. Després, has de detectar el problema. Finalment, trobaràs una solució que, amb sort, canviarà el món.