Vet aquí que una vegada hi havia una nena petita amb un cor molt gran ple de sentiments. La Lucia va créixer a Kreuzberg, un barri animat del Berlín Oest, famós per l'art urbà i la música punk-rock. Rodejada de grafitis llampants, mercats bulliciosos i festivals a tot volum, ella vivia cada dia amb alegria i emoció.

Després, quan la Lucia tenia cinc anys, els seus pares es van separar. Va començar a sentir emocions intenses i doloroses, com la ràbia, la tristesa i la confusió. A vegades, les sentia totes al mateix temps.

Per sort, quan la Lucia tenia 11 anys va trobar la dansa. Fent el ximple a l'estudi amb els seus amics es va adonar que podia deixar anar les seves emocions, bones, dolentes, o ni una cosa ni l'altra, amb salts, voltes i jocs de peus. Li encantava especialment el hip-hop perquè li donava més llibertat a l'hora d'improvisar moviments. A la pista de ball, els seus sentiments eren el seu punt fort, no una debilitat.

"La dansa em va ajudar a trobar el meu propi camí. Espero poder ajudar les nenes a creure en si mateixes i tornar-se més fortes i segures".

La Lucia no va tardar gaire a descobrir el Krump, una forma d'art urbà intensament expressiu que es caracteritza per trepitjades fortes, balanceig de braços, cops i molts moviments de pit. La gent sol portar les emocions al pit, i per a la Lucia, el Krump les allibera. "La dansa m'ha ajudat a expressar-me i a gestionar els meus sentiments", explica.

Després de la universitat, la Lucia volia ajudar altres nenes a descobrir el seu poder a través de la dansa. Va començar fent de substituta en estudis de dansa de la zona i, poc després, ja tenia les seves pròpies classes. Actualment, treballa d'instructora de Krump per a preadolescents a jornada completa. Els ensenya a ballar des del cor. La Lucia diu a les seves alumnes que "el moviment surt de dins" i que "mostrar els teus sentiments verdaders fa que els teus moviments siguin més autèntics i bonics".