A mitjan anys 90, i sense que els fans més fidels ho sabessin, Michael Jordan volia acabar el que havia començat. Tot i que les Air Jordan 10 s'havien dissenyat quan MJ no es dedicava al bàsquet, la seva tornada durant la temporada del 1994-1995 va arribar just a temps perquè les portés a la pista, amb el seu número temporal, el 45, decorant el lateral del model.

Les AJ 10, dissenyades originalment com unes sabatilles d'homenatge, incorporaven un amortiment Air de llargada completa a l'entresola i ranures flexibles per a més tracció a la sola exterior. Igual que les sabatilles que les van precedir, la innovació de les AJ 10 es va traduir en un rendiment superior a la pista. Michael Jordan ho va demostrar amb 55 punts impressionants en el seu primer partit a la ciutat de Nova York el 28 de març de 1995, un partit conegut com a "double nickel".