Una pista de bàsquet de Croàcia que ressorgeix de les cendres
Comunitat
Una nova generació de jugadors croats va restaurar la pista de bàsquet i va unir les persones del barri.
Al caient de la tarda, els núvols cobreixen el cel de Gajnice, un suburbi de Zagreb de classe treballadora, mentre un grup petit de gent vagareja a la vora d'una pista de bàsquet. Una llum tènue i càlida il·lumina les siluetes i en projecta les ombres als blocs d'habitatges que envolten la pista. La successió de taxis blancs i el pas dels trens de rodalies a l'altre costat de la tanca metàl·lica creen un so rítmic que marca l'ambient.
Això és Taxi Court, la pista més famosa de Gajnice, l'orgull del barri i l'epicentre de l'ambient urbà. Aquí la gent s'atura a parlar, passar l'estona i, sobretot, jugar a bàsquet. Ara ja és de nit i comença a plovisquejar. L'aigua enfosqueix l'asfalt, però la gent no té pressa. Es fan bromes i es rifen els uns dels altres. S'estan posant al dia. La majoria dels jugadors han arribat caminant des dels apartaments que hi ha a prop o s'han canviat de roba al cotxe després de sortir de la feina.
"Som-hi, gent, a jugar", crida una veu profunda en croat.
"Hem fet famosa la pista i el barri".
Ivan Krizmanic
De cop i volta, la gent es treu capes de roba de sobre i es corda les sabatilles. Comença un partit frenètic de cinc contra cinc. L'estil de joc de Taxi Court només es pot descriure com a brusc. Les faltes no se solen xiular i, si fas una entrada a cistella, segurament rebràs un "premi". Potser ens quedem curts si diem que els partits arriben a ser una mica calents. "Sempre hem jugat amb molta duresa", afirma Ivan Krizmanic, un escorta hàbil conegut pels seus canvis de direcció trencaturmells. "No hi ha punts senzills i tampoc val rendir-se".
A Taxi Court, el respecte a la pista és fonamental, sobretot pel que fa a representar el barri. Cada estiu, s'organitza en aquesta pista un torneig anual de bàsquet 3 x 3 en què participen jugadors de ciutats properes i, des de fa poc, de països veïns, que venen a desafiar als jugadors del barri. "Volem vèncer-los i dir-los: 'Això és Gajnice. Aquesta és la nostra pista. Més sort per a la propera vegada'", diu Ivan.
Taxi Court no sempre ha estat d'aquesta manera. El terreny de joc va estar abandonat durant molts anys fins que una nova generació va renovar la pista. "Hem canviat els taulers, hem dibuixat les línies i hem instal·lat els focus", explica Miroslav Josic, un dels més veterans de la pista. Des d'aleshores, és un lloc del qual el barri es pot sentir orgullós. "Hem fet famosa la pista i el barri", afegeix Ivan. "Abans, ningú no coneixia aquesta pista fins que vam començar a jugar-hi i a promocionar-la".
El més important és que la pista s'ha convertit en un lloc de reunió per a joves i grans, que venen a jugar i a passar l'estona. "Tothom ve a la pista: nens petits de cinc anys, grups de totes les edats i persones de 50 i 60 anys", diu Ivan. "Tothom hi és benvingut".
Encara que la pista s'ha fet famosa arreu del món, el grup de gent que hi va cada dia a jugar segueix sent una petita família unida. Els membres de la comunitat venen de tots els sectors socials (hi ha farmacèutics, cambrers, advocats i treballadors de magatzem), però a tots els uneix la passió pel bàsquet. Parlen cada dia mitjançant un grup de missatges de text, on programen els partits i les cerveses posteriors. "La gent amb la qual jugo no són els meus amics, són els meus germans", reflexiona Miroslav.