Conceptes bàsics per jugar a futbol americà

El futbol americà pot ser un esport molt emocionant de veure i jugar, però també pot ser confús si no en saps les normes. Per entendre aquest esport, a continuació t'expliquem l'objectiu, la puntuació, els temps, les posicions i l'ordre de joc.

Quin és l'objectiu del futbol americà? És ben senzill: aconseguir més punts que l'altre equip. Els jugadors acumulen punts passant la pilota a l'altra banda de la línia de gol, cap a la zona d'anotació, sigui llançant-la i atrapant-la, corrent amb la pilota o xutant-la a través dels pals de porteria.

Un camp de futbol americà estàndard fa uns 110 metres de longitud, és rectangular i pot ser de gespa natural o moqueta-turf. El camp de joc fa una mica més 45 metres d'ample i 90 metres de llarg, amb dues zones d'anotació de 9 metres a cada banda. A les zones d'anotació s'aconsegueixen els punts. Cada equip ha d'intentar sumar punts portant la pilota a aquesta zona, sigui corrent o entomant-la al vol.

Just després de cada zona d'anotació estan els pals de porteria, que són l'objectiu per marcar els xuts a pals (expliquem això més endavant). La línia de gol és la línia del camp que separa la zona d'anotació del camp de joc.

"Quan la pilota traspassa la línia de gol, amb un llançament o una carrera, s'aconsegueixen sis punts i es coneix com a touchdown", explica Colton Korn, director de personal de jugadors a la Liberty University, amb un programa de primera divisió de la National Collegiate Athletics Association (NCAA) a Lynchburg, Virginia (EUA). La primera divisió, en aquest context, és el nivell més alt d'esports interuniversitaris, segons la definició de l'NCAA.

"Després d'un touchdown, es pot xutar un punt addicional, que val un punt, o es pot optar per una conversió de dos punts, en què s'ha d'aconseguir un altre touchdown, però des de la línia de tres iardes", diu Korn.

Nota: a la National Football League dels EUA, les conversions de dos punts es fan des de la línia de dues iardes, i els punts addicionals es xuten des de la línia de 15 iardes.

Si un equip no pot marcar un touchdown en quatre intents o downs (que expliquem més endavant), en el quart intent, pot fer un xut a pals, que val tres punts. "Tots els xuts han de passar entre els pals verticals per marcar punts", afegeix Korn.

Una altra manera d'aconseguir punts és bloquejant un jugador de l'equip contrari a la seva zona d'anotació durant la defensa. Si l'equip atacant té la possessió de la pilota i rep un placatge dins la zona d'anotació, es coneix com a safety i val dos punts per a l'equip defensor.

El futbol americà comença amb un xut inicial, amb línies de posicions especials de tots dos equips al camp. L'equip que fa el xut jugarà en defensa, mentre que l'equip que rep la pilota, juga en atac. L'equip receptor atrapa la pilota després del xut inicial i intenta portar-la corrent cap a l'altre extrem tan endavant com sigui possible abans que l'altre equip l'intercepti, bé amb un placatge bé fent que el jugador amb la pilota surti dels límits del camp de joc. Després del xut inicial, les línies ofensives i defensores dels equips surten al camp.

Nota: l'equip receptor també pot patir un touchback, que és quan un jugador agafa la pilota a la zona d'anotació i toca el terra amb un genoll o quan la pilota va més enllà de la zona d'anotació. Si això passa, l'equip atacant comença automàticament a avançar pel camp a la línia de 25 iardes.

"L'equip atacant té quatre oportunitats o jugades, que es coneixen com a downs o jugades inicials, per guanyar 10 iardes", diu Korn. "Tot just les guanyin, fins i tot si estan al segon down, es restableixen els downs, de manera que l'equip atacant torna a tenir quatre oportunitats de guanyar 10 iardes més".

A l'inici de cada jugada, els equips s'alineen a bandes oposades de la línia de scrimmage, és a dir, la línia imaginària que separa l'equip atacant del defensor. La jugada comença quan el central passa la pilota al rerequart. Aquest pot passar la pilota per fer una carrera i guanyar iardes o llançar-la a un company que l'agafi i corri cap a la zona d'anotació.

L'objectiu de la defensa és impedir que l'equip atacant aconsegueixi 10 iardes en quatre downs placant els jugadors amb la pilota, interceptant passades o impedint-les. La defensa també pot fer que els atacants perdin la pilota o els hi caigui. Així, la defensa la pot agafar i passar a l'atac corrent cap a la seva zona d'anotació per canviar la possessió i, si tenen sort, aconseguir un touchdown.

"Si la defensa impedeix que l'equip atacant aconsegueixi les 10 iardes, l'equip atacant pot fer un xut d'allunyament al quart down cap a l'altre equip, o pot intentar aconseguir la resta de iardes amb una carrera o una passada", explica Korn. "Tanmateix, si l'equip atacant intenta aconseguir la resta de iardes al quart down i no ho aconsegueix, l'altre equip començarà la seva jugada allà on sigui la pilota".

Una altra opció al quart down és que l'equip atacant intenti fer un xut a pals si està prou a prop de la zona d'anotació per aconseguir tres punts (en lloc dels sis que aconseguiria amb un touchdown). La possessió de la pilota canvia després que l'equip atacant faci el següent:

• Intentar un xut a pals.
• No aconseguir una conversió (és a dir, un primer intent o una anotació) al quart down.
• Anotar un touchdown (i intentar aconseguir un punt addicional o la conversió de dos punts).

Guanyarà el partit l'equip amb més punts quan s'acabi el temps.

Si hi ha empat al final del quart quart, normalment hi ha pròrroga. Les normes específiques de la pròrroga poden variar segons el nivell de joc i la lliga.

Els partits de futbol americà tenen quatre quarts, cadascun de 15 minuts. Tanmateix, els partits normalment són de tres hores, amb moltes parades del rellotge per temps mort, descansos entre els quarts i pauses entre possessions, entre altres coses.

El temps comença a córrer després dels esnaps i es para després de diferents casos, com ara els següents:

• Quan es llança una passada incompleta.
• Després d'aconseguir punts.
• Si un jugador en possessió de la pilota surt dels límits del camp durant els dos últims minuts de la primera meitat, o els darrers cinc minuts de la segona part.
• En el temps mort (nota: cada equip pot demanar tres temps morts per cada meitat).
• En les infraccions.
• Si hi ha una lesió.

Els jugadors ofensius anoten punts aconseguint iardes amb carreres, llançaments, agafades i passades. També plaquen els jugadors de l'equip contrari perquè el rerequart tingui temps de fer jugades.

• Línia ofensiva: aquesta línia inclou el bloquejador ofensiu esquerre, el guarda ofensiu esquerre, el central, el guarda ofensiu dret i el bloquejador ofensiu dret. Els jugadors de la línia ofensiva comencen a la línia de scrimmage al principi de cada jugada. Bloquegen la defensa perquè el rerequart tingui temps de llançar la pilota o perquè el corredor o el corredor de potència puguin córrer amb la pilota per aconseguir iardes. El central passa la pilota al rerequart per començar una jugada.
• Rerequart: aquest jugador (també conegut com a quarterback o QB) dirigeix l'atac. Al principi de cada jugada, el central passa la pilota al rerequart, que intenta passar o donar la pilota a un company o córrer cap endavant per sumar iardes.
• Corredor: aquest jugador agafa les passades mà a mà del rerequart per córrer i aconseguir iardes, però també pot fer agafades i bloquejos.
• Corredor de potència: és el bloquejador principal. Aquest jugador pot córrer i bloquejar per ajudar el rerequart i el corredor perquè aconsegueixin fer jugades sense rebre placatges.
• Receptor: són els jugadors que reben passades. Normalment, agafen passades mà a mà i bloquejen altres jugadors. També solen ser els jugadors més ràpids del camp.
• Ala tancat: és una combinació de receptor i jugador de línia ofensiu. Aquest jugador bloqueja per al rerequart i el corredor, i també rep passades.

L'objectiu principal de la defensa és evitar que els jugadors ofensius de l'altre equip anotin o guanyin 10 iardes durant els quatre downs. La defensa ho aconsegueix fent placatges als portadors de la pilota i als jugadors que l'agafen, interceptant passades i fent que els jugadors perdin la pilota. Tot i que no és el seu paper principal, aquests jugadors també poden anotar touchdowns si fan una intercepció o recuperen una pilota perduda.

• Línia defensiva: aquests jugadors es col·loquen a la línia de scrimmage al davant de la línia ofensiva de l'altre equip. Està formada per tres o quatre jugadors, amb dos línies defensius exteriors i un o dos bloquejadors defensius. La línia defensiva és la primera defensa contra l'atac de l'altre equip, i la seva prioritat és placar jugadors atacants i evitar que guanyin iardes.
• Rerelínia: sempre hi ha tres o quatre rerelínies al camp, incloent-hi l'exterior, l'interior i el central. Aquests jugadors cobreixen els corredors, els ales tancats i els receptors, persegueixen els passadors ofensius i plaquen els portadors de la pilota.
• Defensor lateral: n'hi ha de dos a quatre al camp. Solen ser els jugadors més ràpids de la defensa i normalment cobreixen els receptors. També intenten interceptar o evitar passades i placar els jugadors que agafen les passades.
• Saguer: són dues posicions al camp, el saguer fort i el saguer lliure. Són l'última línia de defensa, juguen a la línia de scrimmage i també ajuden altres jugadors. Defensen les passades llargues i plaquen els portadors de la pilota.

Aquests jugadors fan els xuts inicials, els xuts d'allunyament i els xuts a pals.

• Xutador: aquest jugador xuta la pilota en els xuts inicials i els xuts a pals.
• Xutador d'allunyament: són els responsables dels xuts d'allunyament, és a dir, de xutar la pilota a la línia de scrimmage perquè la recuperi l'altre equip, si els jugadors atacants no poden convertir un primer intent.
• Retornador de xuts: rep la pilota del xutador després del xut inicial i intenta córrer per guanyar iardes.
• Retornador de xuts d'allunyament: igual que fa el retornador de xuts, aquest jugador rep la pilota del xutador d'allunyament i intenta córrer per guanyar iardes.
• Esnàper llarg: és el jugador que fa els "esnaps", és a dir, que posa la pilota en joc amb una passada a més distància que quan ho fa el central en una jugada normal, per al xutador o el xutador d'allunyament.